Sant Jordi. Dissabte amb sol i bon temps!!!

Grafic-Eduard-Forroll_1564053784_28603914_1500x1089

Fa tres dies han tancat les últimes botigues de discs a Barcelona.

Potser encara falten 10 o 20 anys, potser 40, però de ben segur que el llibre en paper seguirà les passes del disc de vinil i el CD.

És molt trist que no ho veiem, que cap dels responsables del món editorial ho reconegui.

Heu mirat al metro? Quants llegeixen llibres en paper? O Quants ho fan al telèfon o a la tauleta?

Els números canten per si sols, baixades constants de la facturació any rere any, una nova generació, encara jove, que no reconeix l’olor del llibre però que estima el tacte suau de la tauleta o del telèfon mòbil. Una generació que no té espai a la bossa per un llibre en paper, ja hi porta un carregador i una bateria de recanvi… Tampoc té espai a casa per guardar uns artefactes d’un sol us que ja ni les biblioteques volen. (Heu provat de fer una donació de llibres a la biblioteca del barri?)

Un món on la feina de recomanació no la fa el llibreter, sinó el amics desconeguts de facebook, whatsapp o twitter, o els algoritmes d’Amazon o Google.

Un món on no cal agenollar-se davant d’un editor i signar, potser, un contracte on l’autor només s’emportarà el 10% del preu del llibre.

Un món on el llibre que vols el tens en segons i per una fracció del preu del llibre de paper.

Un món on no cal descatalogar llibres.

Un món on les últimes novetats són accessibles des de qualsevol punt del planeta al mateix temps.

Un món on puc portar sempre a sobre molts més llibres dels que seré capaç de llegir en tres vides.

Aquest, o un de semblant, és el món que ve.

I el llibre en paper seguirà el mateix camí del CD.

Potser encara falten 10, 20 o 40 anys.

Mentrestant gaudim de la meravellosa festa de Sant Jordi.

Si en vols saber més:

http://www.actualidadeditorial.com/desdramatizando-el-ebook/

http://www.lecturalab.org/story/_6136

I si vols llibres:

Captura de 2016-04-23 10-21-18

 

Que passarà el dia en què les màquines facin tota la feina? i 3

Fa quasi 17 anys, quan va néixer el meu fill gran, vaig fer la següent predicció: – Ja no li caldrà treure’s el carnet de conduir, quan sigui gran, els cotxes es conduiran sols.

Avui, quan encara falta més d’un any per a què faci els 18 anys necessaris per treure’s el carnet, ja tenim aquí la tecnologia necessària. Els cotxes de Google ja han fet més d’un milió de quilòmetres sense accidents en condicions de tràfic real.

De ben segur que encara passaran uns anys fins que la tecnologia es generalitzi, però permetrà salvar més de 30.000 vides cada any només a Europa, eliminar els problemes d’aparcament a les ciutats, disminuir radicalment el consum de combustible i l’impacte ecològic del transport.

No cal dir que tots els que es guanyen la vida conduint es quedaran sense feina.

first-car-ad-2-300x273

A continuació us annexo un article que ha publicat avui en Marc Murtra a l’ARA.

El cotxe sense conductor

La ciència-ficció segurament comença amb la publicació de Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Shelley, el 1818. No és casualitat que l’escrigui una anglesa coincidint amb els inicis de la Revolució Industrial. Els avenços tecnològics, abans imperceptibles, estimulen la imaginació. Permeten recordar el passat, veure el present i pensar en un futur diferent. Imaginar el futur configura entorns fascinants que permeten desenvolupar novel·les de qualitat variada.

La ciència-ficció escrita esclata com a fenomen de masses al món occidental als anys 50, inicialment considerada una branca pobra de la literatura. En molts casos el futur imaginat corresponia als inicis del segle XXI, és a dir, a avui. Típicament trobem cotxes voladors, robots, ordinadors pensants, colònies en planetes distants i menjar en forma de pasta de dents. L’entorn sovint és distòpic, cruel i massificat. Curiosament, gairebé cap apunt del que de debò ha avançat els últims 60 anys: internet, smartphones, Google Maps, tablets i GPS. El futur no és el que era. En general es va sobrevalorar el progrés en enginyeria i infravalorar en telecomunicació. Normal: en els anys previs a l’esclat de la ciència-ficció les evolucions més impressionants van ser en enginyeria. La forma més habitual de preveure el futur és com una continuació del passat: la meva previsió per demà és sol, ja que fa dies que el temps és assolellat. Però la realitat és que, com va escriure el físic Niels Bohr, “fer prediccions és molt difícil, sobretot del futur”.

O no? La meva experiència ja en àmbits no literaris és més matisada. Vaig tenir la sort de participar professionalment en les anàlisis i prediccions del que seria el futur social i empresarial tot just als inicis d’internet, a la Stern School of Business a Nova York i com a consultor estratègic a DiamondCluster. La nostra feina era fer prediccions.

En moltes àrees les prediccions anaven sorprenentment ben encaminades. Es veia amb bastanta claredat l’efecte que internet tindria en el comerç, la premsa, la logística, els videoclubs, el telèfon mòbil, la banca, la compravenda de cases i la recerca de feina. No vam preveure les xarxes socials, l’ús del vídeo a internet (YouTube), ni l’aparició de lestablets ni de les pantalles tàctils. També ens vam autoconvèncer que la nevera seria una eina intel·ligent important a la casa, ja que gestionaria el consum familiar. Sí que vam errar sísmicament a l’hora de preveure els ritmes d’implantació. En general el que pensàvem que s’estendria en 5 anys va trigar-ne 15 o més. Es va complir la màxima que ens va donar a classe un convidat molt especial el 1999. Bill Gates ens va dir: “Tendim a sobrevalorar l’impacte tecnològic a curt termini i a infravalorar-lo a llarg termini”. Totes aquestes anàlisis, mig errades mig encertades, no ens van fer rics, però sí que van ajudar les organitzacions amb les quals treballàvem perquè van complir l’útil màxima militar que diu “els plans són inútils, però la planificació és indispensable”.

Amb tot això com a avís legal em vull atrevir a fer una predicció. Tenim davant nostre una tecnologia que canviarà les nostres vides: l’automòbil sense conductor.

El cotxe Google sense conductor ( Google driverless car ) és un cotxe que condueix sol, només li has de indicar on vols anar. La tecnologia base existeix i està en fase de prova i millora. Hi ha 10 cotxes que han conduït 1,1 milions de km sense tenir cap accident. Aquesta solució tecnològica compleix tots els prerequisits que conec per ser massiva: la tecnologia funciona, el producte un cop inventat arribarà a ser econòmic (és principalment software ), el benefici que genera és molt tangible i es generen “externalitats de xarxa” (com més gent utilitza el producte, més útil i valuós és el producte).

Crec que podem imaginar l’impacte que pot tenir un cotxe sense conductor a les nostres vides. Avui els cotxes passen un 97% del seu temps aparcats. Es podran compartir amb enorme facilitat, i cridar-los amb un botó, cosa que reduirà per tant radicalment el parc automobilístic necessari. La seguretat millorarà, cosa que per exemple salvarà la majoria de 30.000 persones que moren cada any a la UE en accidents de trànsit, i alliberarà enormes recursos hospitalaris i policials. Absolutament tot l’espai urbà dedicat a aparcar cotxes canviarà, ja que un cop n’hàgim baixat, el cotxe anirà on no molesti. És més difícil saber què passarà amb el transport públic, les zones comercials, les preferències de localització o les inversions en infraestructures. Això podria canviar el nostre país i la manera com vivim.

El futur està arribant, i no tots els canvis són en comunicació o entreteniment. Si un treballa al sector del cotxe o és urbanista, alt funcionari o conseller del ram, crec que tocaria planificar el mitjà termini. El nostre món tornarà a canviar i nosaltres segurament ho veurem.

Que passarà el dia en què les màquines facin tota la feina? i 2

Fa just 3 anys vaig escriure aquest post: Que passarà el dia en què les màquines facin tota la feina?

Aiden Krane, age 3, with robot.

Avui en Carles Boix, Catedràtic de la Universitat de Princeton ha publicat a l’ARA un article que exposa el mateix problema amb el títol ‘El retorn del capital‘ És per això que el reprodueixo aquí.

El retorn del capital

La Revolució Industrial va consistir en la substitució de la força física humana (i animal), tant al camp com als tallers artesanals, per la màquina de vapor primer i la de combustió després. Per Marx, aquell procés de mecanització de la producció, inevitable i imparable, havia de dur al domini complet de l’economia per part dels propietaris del capital, a la marginalització i empobriment dels treballadors i, en definitiva, a una situació política explosiva que acabaria destruint el capitalisme per dins.

Marx, que va presenciar mig segle de salaris estantissos i beneficis exuberants per al capital, es va equivocar. Coincidint aproximadament amb la seva mort, els salaris de treballadors industrials britànics van créixer més ràpidament que l’economia i va començar un cicle de cent anys de prosperitat generalitzada i d’expansió de les classes mitjanes a Europa i Amèrica del Nord.

Des de fa un quart de segle, però, hem començat a viure una transformació de dimensions i amb efectes similars als de la Revolució Industrial. L’ordinador i les tecnologies de la informació han obert la possibilitat d’una substitució massiva del treball intel·lectual humà per màquines i, per tant, d’una transformació radical de l’economia i del mercat laboral. En aquest nou escenari, les màquines amenacen d’expulsar el treball humà de l’economia i de permetre als seus propietaris (el capital) apropiar-se de tots els beneficis del procés productiu. En una paraula, cent-cinquanta anys després, les prediccions de Marx poden tornar a definir l’agenda política del moment.

Efectivament, les dades dels darrers trenta anys mostren canvis econòmics profunds en aquesta direcció. Als Estats Units i Europa els treballadors industrials han passat del 20 per cent de la població laboral a menys del 10 per cent. Aquest reducció, en bona part causada per l’automatització de fàbriques i cadenes productives, ha vingut acompanyada d’un increment de més del 50 per cent de la producció. Des de l’any 1996 la Xina ha perdut un de cada quatre llocs de treball manufacturer -aproximadament uns trenta milions de persones- però la producció industrial ha crescut un 70 per cent.

Més enllà del sector industrial, el mercat laboral en general també ha canviat. L’impacte de l’ordinador i la transmissió accelerada d’informació a la web han produït una caiguda molt forta de les feines rutinàries, és a dir, les que impliquen fer tasques repetitives i relativament senzilles, processant i arxivant informació, i que, per tant, poden ser fàcilment automatitzades. Fa pocs anys, les agències de viatges organitzaven bona part del nostre oci. Avui en dia, tots ens trobem a un clic de pàgines electròniques que ens permeten reservar hotels i avions sense intermediaris. Aquest sistema s’està estenent ràpidament arreu -des de llibreries virtuals fins a la compra i venda d’immobles entre particulars-. Es calcula que l’any 2011 als Estats Units havia desaparegut una de cada cinc feines rutinàries existents l’any 1981. De fet, la taxa de destrucció d’aquestes feines s’ha accelerat en aquests darrers deu anys.

Les feines no rutinàries, tant manuals (jardiners, cambrers, etc.) com no manuals o professionals (metges, analistes financers, etc.), han resistit molt millor l’impacte de l’ordinador. De fet, la demanda en el segon tipus de feines, que tenen un fort component cognitiu i que, per tant, són complementàries a moltes de les noves tecnologies, ha crescut. Mentre que els salaris dels llicenciats universitaris americans han augmentat un 40 per cent des dels anys setanta, el salari d’una persona sense batxillerat ha baixat en termes reals. (A Espanya la bombolla immobiliària va fer anar els salaris en la direcció inversa.)

Tot i això, és possible que fins i tot les feines no rutinàries acabin afectades per l’expansió de la intel·ligència artificial. Ara ja albirem ordinadors i robots capaços de reconèixer i establir relacions complexes i de prendre decisions com les que fem nosaltres: Google ha desenvolupat un cotxe sense conductor, diverses empreses asiàtiques han anunciat programes intensos de substitució de treballadors amb robots, i els traductors automàtics són cada cop menys risibles.

Potser l’automatizació completa del treball (físic i també intel·lectual) pertany a l’àmbit de la ciència-ficció. Però la seva expansió a parts molt importants de l’economia del segle XXI és un fet indiscutible que planteja una paradoxa molt important. D’una banda, genera una riquesa i unes possibilitats de consum extraordinàries. Fa uns anys llegir l’ARA virtualment i interactuar-hi era impossible: en termes econòmics, el cost de fer-ho era infinit. De l’altra, pot arribar a transformar la distribució de la renda fins a fer-la molt més desigual: en un món robotitzat, la màquina genera la màquina, o, dit en termes més clàssics, el capital es reprodueix a si mateix, sense haver de contractar i pagar gairebé cap salari. En un altre article parlaré de com respondre als reptes que planteja aquesta transformació.

Los libros digitales mejoran hasta un 50% la ortografía de los alumnos

Un estudio avala que los estudiantes que usan contenidos multimedia mejoran más que los que usan métodos tradicionales

Barcelona. (EP).- Los alumnos que usan libros digitales pueden mejorar hasta un 50% su ortografía, según la conclusión principal de un estudio elaborado por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y la Blanquerna (URL) realizado entre 1.700 alumnos de Secundaria de Catalunya usuarios del programa Educat 1×1. Según un comunicado, los alumnos que han empleado contenidos digitales han experimentado una mejora de resultados de un 20% de media, llegando a alcanzar el 50% en algunos casos.

Los alumnos con peores resultados en este estudio pertenecen a escuelas donde no hay portátiles propios para cada alumno, por lo que solo pueden usar el ordenador en casa, y paralelamente, en los colegios donde no se usan estas tecnologías no se han detectado mejoras. El estudio es “revelador”, porque avala que los estudiantes que usan contenidos multimedia mejoran más que los que usan métodos tradicionales, lo que demuestra por primera vez que las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la enseñanza pueden ayudar al alumno a mejorar sus resultados académicos.

El estudio, liderado por el profesor de la UAB Pere Marquès y realizado durante el último trimestre del curso 2010-2011, forma parte de una macroinvestigación que se prolongará durante diversos años para abordar la progresión académica vinculada al uso de las nuevas tecnologías en las aulas. De hecho, la primera fase se ha centrado en la ortografía –una de las asignaturas pendientes de los escolares catalanes, junto a la comprensión lectora, según PISA–. Los alumnos se han dividido en dos grupos: uno ha trabajado durante dos meses las reglas ortográficas con métodos tradicionales y el otro mediante contenidos digitales, competencia que fue evaluada al inicio y al final de la prueba. Más allá de las tecnologías en el aula, el éxito académico con libros digitales requiere unos contenidos adecuados, así como formación para los docentes.

article publicat a La Vanguardia.

Jo Robot de Isaac Asimov cada cop més a prop

– Quan falta per a què estem envoltats de màquines més intel·ligents que nosaltres?

Dos exemples que indiquen que la ciència ficció feta realitat es més a prop del què ens pensem:

Un ordinador anomenat Watson i dissenyat per IBM ha guanyat el concurs Jeopardy! als dos participants que millor ho havien fet fins llavors. Això vol dir que a la IBM han estat capaços de construir un ordinador capaç d’entendre preguntes formulades de viva veu, cercar les respostes en una immensa base de dades i donar una resposta. I tot això més ràpid i millor que els millors dos participants en la història del concurs. Ho podeu veure en aquest video:

Google ha fet un cotxe que condueix sol. No es distreu, no contesta les trucades del telèfon mòbil, no s’adorm, respecte els límits de velocitat i pot portar els nens a l’escola ell sol… ( i anar-los a buscar també!!!!)