Vota Independència #votapertu #votapermi

Miquel

Aquest proper 27 de Setembre tenim unes eleccions que seran clau pel futur de Catalunya. M’agradaria molt que votessis a favor de la independència de Catalunya. Voldria que votessis a JuntsPelSi o a La Cup.

A continuació t’explico per què.

  1. Per què cal aprofitar la força, l’energia i la il·lusió de tota la gent que empeny aquest projecte per a fer un estat nou, millor i per a tots.
  2. Per què permetrà resoldre un conflicte que fa massa que dura i ens perjudica a tots.
  3. Per què no té cap sentit seguir vivint amb algú que no et vol acceptar tal com ets.
  4. Per què els països més petits funcionen millor.
  5. Per España, per què necessita un canvi que només pot venir impulsat des de fora.
  6. Per Catalunya i per tots els que hi vivim.
  7. Per els nostres fills i nets.
  8. Per les pensions, l’educació i la sanitat.
  9. Per què -diguin el que diguin- la separació serà senzilla i sense entrebancs.
  10. Per què no ens faran fora de la Unió Europea ni de l’Euro.
  11. Per què ens cal un estat que ens vagi a favor.
  12. Per què -si ho vols- podràs seguir sent espanyol, amb passaport espanyol.
  13. Per què podràs tenir també passaport Català -si ho vols-.
  14. Per què l’economia anirà millor i tindrem menys atur.
  15. Per poder fer les nostres lleis a la nostra mida.
  16. Per poder participar al projecte de creació d’un nou país.
  17. Per posar Catalunya al món.
  18. Per què el Català sigui una llengua oficial a la UE.
  19. Per què avui, crear un nou estat, no vol dir posar fronteres ni controls ni aranzels.
  20. Per què si aconseguim la independència, serà bo per a tots els que vivim a Catalunya (Independentment del que hagin votat)
  21. Per què si no ho aconseguim, serà dolent per tots els que vivim a Catalunya (Independentment del que hagin votat)
  22. Per què no te’n penediràs.
  23. Pels teus, per tu i per mi.

No tinguis por. Vota independència.

Miquel

Ofrena a Rafel de Casanova

1234567889.jpeg

Aquest que fem avui és un homenatge a tots aquells valents que han lluitat per les llibertats de Catalunya.

És un homenatge a tots aquells que han treballat, que estan treballant, que estem treballant per recuperar-les.

És un homenatge a tots els que – sense por – han omplert els carrers, les places i els balcons d’estelades.

És un homenatge a tots els que han sortit al carrer i han cridat independència. Ben fort!!!! Sense por.

Des de fa 300 anys estem pujant, poc a poc, graó a graó, l’escala que ens permetrà assolir la plena sobirania.

Ja fa quasi 10 anys que vam intentar aconseguir un nou estatut, i des de llavors cada vegada estem pujant l’escala més de pressa, de dos en dos, de tres en tres, de quatre en quatre.

I el proper diumenge 27 tenim un gran repte. El proper diumenge 27 hem de demostrar que som un poble valent, capaç, preparat i que confia en les seves pròpies capacitats.

Perquè som un poble que encara som.

Som un poble que fa castells, i cadenes de 400km, i sabem posar quasi dos milions de persones fent una immensa Vbaixa amb la senyera més gran que s’ha fet mai.

I perquè avui, gràcies a tots vosaltres farem una gran onada que donarà la volta al món.

I per tot això, per què som valents, perquè no tenim por, el proper diumenge 27 guanyarem.

Visca Catalunya Lliure!!!!!

11 de Setembre de 2015

Candidatura al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana

Miquel

Ahir vaig presentar la meva candidatura al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.

Vull publicar en aquest post el formulari que es demana a tots els que ens presentem a les eleccions. Espero que en surti elegit un equip que estigui a l’alçada dels reptes que tenim davant. Catalunya ho necessita i ens ho hem guanyat.

Podeu trobar la informació de tots els candidats a l’enllaç:

https://assemblea.cat/?q=2015_candidatures_provisionals

a. Nom i cognoms.  Miquel Delclòs i Saló

c. Data de naixement.  –/–/1970

d. Candidatura de representació territorial o de representació nacional. Nacional

e. Assemblea Territorial i Regió. Vallès Occidental

f. Compromís orientatiu d’hores de disponibilitat de mitjana setmanal. 20

g. Indicació d’haver estat membre d’alguns dels Secretariats Nacionals anteriors o del Comitè Permanent.

Mai he format part del secretariat nacional ni del Comitè Permanent

i. Domicili. Sant Cugat del Vallès

k. Titulació acadèmica i formació complementària.

Enginyer Industrial i Màster en Gestió del Coneixement

l. Ocupació actual.

Emprenedor. Ja fa 10 anys que vaig posar en marxa l’empresa de software CONEIX. Fem software web per a empreses que fan projectes.

m. Idiomes que parla.

Català, castellà, anglès, italià i francès

n. Pertinença a associacions privades i, si s’escau, càrrecs que ocupa o funcions que hi desenvolupa. o. Pertinença a partits polítics i, si s’escau, càrrecs que ocupa o funcions que hi desenvolupa.

Formo part de la comissió TIC del COEIC (Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya). Mai he format part de cap partit polític.

p. Mèrits o trajectòria política, cívica, professional o experiència que el candidat vulgui exposar per avalar la seva candidatura.

Ja fa quasi tres anys que formo part de la territorial de Sant Cugat. La meva actuació ha estat centrada en la creació, gestió i potenciació del grup de voluntaris de Sant Cugat. Hem aconseguit que més de 500 persones hagin col·laborat en alguna de les moltes accions que hem dut a terme durant aquest temps. M’agradaria poder aportar aquesta experiència a tota l’organització.

Estic casat i tinc dos fills i una filla de 13, 17 i 16 anys.

Necessito treballar per aconseguir un món més sostenible, més just i més igualitari, i això passa per aconseguir que Catalunya primer i després els Països Catalans esdevinguin independents.

Si voleu saber més coses de mi, tinc aquest bloc a https://miquel.delclos.com i tinc dos comptes de twitter: @mdelclos i @catala_tossut

També em podeu trobar al linkedin:

https://es.linkedin.com/pub/miquel-delclos/0/229/2b0

q. Pertinença, si escau, a un Equip que es presenta sota un projecte comú de treball per al Secretariat Nacional i el seu nom.

No formo part de cap equip de treball.

r. Programa d’actuació, si el candidat en proposa algun.*

Com a membre del secretariat nacional, les meves prioritats seran les següents:

  1. Treballar per l’assoliment del full de ruta aprovat a la darrera assemblea de Lleida.
  2. Aportar la meva experiència en la gestió de voluntaris. La capacitat d’acció de l’Assemblea depèn gairebé exclusivament de la dedicació dels seus voluntaris. Cal doncs potenciar al màxim aquesta àrea.
  3. La meva experiència em diu que la relació entre la Nacional i les assemblees territorials és massa de dalt cap a baix. Penso que des de la Nacional s’hauria de promoure el treball en equip amb les territorials. Això ens hauria de permetre millorar molt la nostra eficàcia i la motivació de tots els que treballem per aconseguir ben aviat la independència de Catalunya.
  4. Col·laborar en la millora de la seguretat informàtica de l’Assemblea. S’acosten temps difícils en els que l’estat farà tot el possible per què l’Assemblea no aconsegueixi el seus objectius. Cal doncs estar preparats a nivell col·lectiu per fer front a aquests reptes.
  5. Cal treballar per a minimitzar i positivitzar les discussions internes a l’Assemblea. La nostra estructura transversal i assembleària provoca que hi hagi discrepàncies. Aquestes diferències d’opinió són enriquidores i hem d’aconseguir que ens donin força i treballar per impedir divisions internes que ens afebleixen.

s. Un escrit personal breu del candidat sobre com veu l’ANC (fortaleses i deficiències) i en què es compromet a treballar principalment si és escollit. *

Penso que les principals fortaleses de l’Assemblea són:

  • La seva gent: socis, simpatitzants, col·laboradors i voluntaris.
  • La fantàstica xarxa de territorials actives de les que disposa.
  • La transversalitat.
  • L’organització de tipus assembleària.

Com a deficiències,

  • Falta millorar la col·laboració entre les territorials i la nacional,
  • Llimar les friccions internes de manera que ens permetin créixer.
  • Cal potenciar la vessant virtual de l’assemblea de manera que sigui més segura i disminueixi la dependència del correu electrònic.

Si sóc escollit, em comprometo a treballar per tirar endavant els punts que ja he explicat en el punt anterior:

  • Col·laborar amb les territorials en la gestió de voluntaris.
  • Posar en marxa accions que promoguin la interacció entre territorials i nacional.
  • Enfortir la seguretat informàtica.
  • Millorar les pautes de comunicació interna dins del conjunt de l’assemblea.

Que passarà el dia en què les màquines facin tota la feina? i 3

Fa quasi 17 anys, quan va néixer el meu fill gran, vaig fer la següent predicció: – Ja no li caldrà treure’s el carnet de conduir, quan sigui gran, els cotxes es conduiran sols.

Avui, quan encara falta més d’un any per a què faci els 18 anys necessaris per treure’s el carnet, ja tenim aquí la tecnologia necessària. Els cotxes de Google ja han fet més d’un milió de quilòmetres sense accidents en condicions de tràfic real.

De ben segur que encara passaran uns anys fins que la tecnologia es generalitzi, però permetrà salvar més de 30.000 vides cada any només a Europa, eliminar els problemes d’aparcament a les ciutats, disminuir radicalment el consum de combustible i l’impacte ecològic del transport.

No cal dir que tots els que es guanyen la vida conduint es quedaran sense feina.

first-car-ad-2-300x273

A continuació us annexo un article que ha publicat avui en Marc Murtra a l’ARA.

El cotxe sense conductor

La ciència-ficció segurament comença amb la publicació de Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Shelley, el 1818. No és casualitat que l’escrigui una anglesa coincidint amb els inicis de la Revolució Industrial. Els avenços tecnològics, abans imperceptibles, estimulen la imaginació. Permeten recordar el passat, veure el present i pensar en un futur diferent. Imaginar el futur configura entorns fascinants que permeten desenvolupar novel·les de qualitat variada.

La ciència-ficció escrita esclata com a fenomen de masses al món occidental als anys 50, inicialment considerada una branca pobra de la literatura. En molts casos el futur imaginat corresponia als inicis del segle XXI, és a dir, a avui. Típicament trobem cotxes voladors, robots, ordinadors pensants, colònies en planetes distants i menjar en forma de pasta de dents. L’entorn sovint és distòpic, cruel i massificat. Curiosament, gairebé cap apunt del que de debò ha avançat els últims 60 anys: internet, smartphones, Google Maps, tablets i GPS. El futur no és el que era. En general es va sobrevalorar el progrés en enginyeria i infravalorar en telecomunicació. Normal: en els anys previs a l’esclat de la ciència-ficció les evolucions més impressionants van ser en enginyeria. La forma més habitual de preveure el futur és com una continuació del passat: la meva previsió per demà és sol, ja que fa dies que el temps és assolellat. Però la realitat és que, com va escriure el físic Niels Bohr, “fer prediccions és molt difícil, sobretot del futur”.

O no? La meva experiència ja en àmbits no literaris és més matisada. Vaig tenir la sort de participar professionalment en les anàlisis i prediccions del que seria el futur social i empresarial tot just als inicis d’internet, a la Stern School of Business a Nova York i com a consultor estratègic a DiamondCluster. La nostra feina era fer prediccions.

En moltes àrees les prediccions anaven sorprenentment ben encaminades. Es veia amb bastanta claredat l’efecte que internet tindria en el comerç, la premsa, la logística, els videoclubs, el telèfon mòbil, la banca, la compravenda de cases i la recerca de feina. No vam preveure les xarxes socials, l’ús del vídeo a internet (YouTube), ni l’aparició de lestablets ni de les pantalles tàctils. També ens vam autoconvèncer que la nevera seria una eina intel·ligent important a la casa, ja que gestionaria el consum familiar. Sí que vam errar sísmicament a l’hora de preveure els ritmes d’implantació. En general el que pensàvem que s’estendria en 5 anys va trigar-ne 15 o més. Es va complir la màxima que ens va donar a classe un convidat molt especial el 1999. Bill Gates ens va dir: “Tendim a sobrevalorar l’impacte tecnològic a curt termini i a infravalorar-lo a llarg termini”. Totes aquestes anàlisis, mig errades mig encertades, no ens van fer rics, però sí que van ajudar les organitzacions amb les quals treballàvem perquè van complir l’útil màxima militar que diu “els plans són inútils, però la planificació és indispensable”.

Amb tot això com a avís legal em vull atrevir a fer una predicció. Tenim davant nostre una tecnologia que canviarà les nostres vides: l’automòbil sense conductor.

El cotxe Google sense conductor ( Google driverless car ) és un cotxe que condueix sol, només li has de indicar on vols anar. La tecnologia base existeix i està en fase de prova i millora. Hi ha 10 cotxes que han conduït 1,1 milions de km sense tenir cap accident. Aquesta solució tecnològica compleix tots els prerequisits que conec per ser massiva: la tecnologia funciona, el producte un cop inventat arribarà a ser econòmic (és principalment software ), el benefici que genera és molt tangible i es generen “externalitats de xarxa” (com més gent utilitza el producte, més útil i valuós és el producte).

Crec que podem imaginar l’impacte que pot tenir un cotxe sense conductor a les nostres vides. Avui els cotxes passen un 97% del seu temps aparcats. Es podran compartir amb enorme facilitat, i cridar-los amb un botó, cosa que reduirà per tant radicalment el parc automobilístic necessari. La seguretat millorarà, cosa que per exemple salvarà la majoria de 30.000 persones que moren cada any a la UE en accidents de trànsit, i alliberarà enormes recursos hospitalaris i policials. Absolutament tot l’espai urbà dedicat a aparcar cotxes canviarà, ja que un cop n’hàgim baixat, el cotxe anirà on no molesti. És més difícil saber què passarà amb el transport públic, les zones comercials, les preferències de localització o les inversions en infraestructures. Això podria canviar el nostre país i la manera com vivim.

El futur està arribant, i no tots els canvis són en comunicació o entreteniment. Si un treballa al sector del cotxe o és urbanista, alt funcionari o conseller del ram, crec que tocaria planificar el mitjà termini. El nostre món tornarà a canviar i nosaltres segurament ho veurem.

Que passarà el dia en què les màquines facin tota la feina? i 2

Fa just 3 anys vaig escriure aquest post: Que passarà el dia en què les màquines facin tota la feina?

Aiden Krane, age 3, with robot.

Avui en Carles Boix, Catedràtic de la Universitat de Princeton ha publicat a l’ARA un article que exposa el mateix problema amb el títol ‘El retorn del capital‘ És per això que el reprodueixo aquí.

El retorn del capital

La Revolució Industrial va consistir en la substitució de la força física humana (i animal), tant al camp com als tallers artesanals, per la màquina de vapor primer i la de combustió després. Per Marx, aquell procés de mecanització de la producció, inevitable i imparable, havia de dur al domini complet de l’economia per part dels propietaris del capital, a la marginalització i empobriment dels treballadors i, en definitiva, a una situació política explosiva que acabaria destruint el capitalisme per dins.

Marx, que va presenciar mig segle de salaris estantissos i beneficis exuberants per al capital, es va equivocar. Coincidint aproximadament amb la seva mort, els salaris de treballadors industrials britànics van créixer més ràpidament que l’economia i va començar un cicle de cent anys de prosperitat generalitzada i d’expansió de les classes mitjanes a Europa i Amèrica del Nord.

Des de fa un quart de segle, però, hem començat a viure una transformació de dimensions i amb efectes similars als de la Revolució Industrial. L’ordinador i les tecnologies de la informació han obert la possibilitat d’una substitució massiva del treball intel·lectual humà per màquines i, per tant, d’una transformació radical de l’economia i del mercat laboral. En aquest nou escenari, les màquines amenacen d’expulsar el treball humà de l’economia i de permetre als seus propietaris (el capital) apropiar-se de tots els beneficis del procés productiu. En una paraula, cent-cinquanta anys després, les prediccions de Marx poden tornar a definir l’agenda política del moment.

Efectivament, les dades dels darrers trenta anys mostren canvis econòmics profunds en aquesta direcció. Als Estats Units i Europa els treballadors industrials han passat del 20 per cent de la població laboral a menys del 10 per cent. Aquest reducció, en bona part causada per l’automatització de fàbriques i cadenes productives, ha vingut acompanyada d’un increment de més del 50 per cent de la producció. Des de l’any 1996 la Xina ha perdut un de cada quatre llocs de treball manufacturer -aproximadament uns trenta milions de persones- però la producció industrial ha crescut un 70 per cent.

Més enllà del sector industrial, el mercat laboral en general també ha canviat. L’impacte de l’ordinador i la transmissió accelerada d’informació a la web han produït una caiguda molt forta de les feines rutinàries, és a dir, les que impliquen fer tasques repetitives i relativament senzilles, processant i arxivant informació, i que, per tant, poden ser fàcilment automatitzades. Fa pocs anys, les agències de viatges organitzaven bona part del nostre oci. Avui en dia, tots ens trobem a un clic de pàgines electròniques que ens permeten reservar hotels i avions sense intermediaris. Aquest sistema s’està estenent ràpidament arreu -des de llibreries virtuals fins a la compra i venda d’immobles entre particulars-. Es calcula que l’any 2011 als Estats Units havia desaparegut una de cada cinc feines rutinàries existents l’any 1981. De fet, la taxa de destrucció d’aquestes feines s’ha accelerat en aquests darrers deu anys.

Les feines no rutinàries, tant manuals (jardiners, cambrers, etc.) com no manuals o professionals (metges, analistes financers, etc.), han resistit molt millor l’impacte de l’ordinador. De fet, la demanda en el segon tipus de feines, que tenen un fort component cognitiu i que, per tant, són complementàries a moltes de les noves tecnologies, ha crescut. Mentre que els salaris dels llicenciats universitaris americans han augmentat un 40 per cent des dels anys setanta, el salari d’una persona sense batxillerat ha baixat en termes reals. (A Espanya la bombolla immobiliària va fer anar els salaris en la direcció inversa.)

Tot i això, és possible que fins i tot les feines no rutinàries acabin afectades per l’expansió de la intel·ligència artificial. Ara ja albirem ordinadors i robots capaços de reconèixer i establir relacions complexes i de prendre decisions com les que fem nosaltres: Google ha desenvolupat un cotxe sense conductor, diverses empreses asiàtiques han anunciat programes intensos de substitució de treballadors amb robots, i els traductors automàtics són cada cop menys risibles.

Potser l’automatizació completa del treball (físic i també intel·lectual) pertany a l’àmbit de la ciència-ficció. Però la seva expansió a parts molt importants de l’economia del segle XXI és un fet indiscutible que planteja una paradoxa molt important. D’una banda, genera una riquesa i unes possibilitats de consum extraordinàries. Fa uns anys llegir l’ARA virtualment i interactuar-hi era impossible: en termes econòmics, el cost de fer-ho era infinit. De l’altra, pot arribar a transformar la distribució de la renda fins a fer-la molt més desigual: en un món robotitzat, la màquina genera la màquina, o, dit en termes més clàssics, el capital es reprodueix a si mateix, sense haver de contractar i pagar gairebé cap salari. En un altre article parlaré de com respondre als reptes que planteja aquesta transformació.

#sisi – Ara toca votar. Anàlisi de La Pregunta dual que ens ha de portar a la Independència.

sisi1

M’agrada molt la pregunta dual que s’han empescat els nostres polítics. -Perquè?

Començarem fent l’exercici de comparar una pregunta dual del tipus independència ‘sí-no’ amb la pregunta doble proposada.

Pregunta dual:
– Vols que Catalunya esdevingui un Estat Independent? Sí-No

Pregunta doble proposada:
– Vols que Catalunya esdevingui un Estat? Sí-No
En cas afirmatiu, – Vols que aquest Estat sigui independent? Sí-No

Suposem que tenim tres tipus de votants: els NO (PP, Ciutadans), els SI-NO (PSC, Unió, Iniciativa) i els SI-SI (CDC, ERC, CUP). En el cas de la pregunta dual, una part important dels Sí-No votarien NO o bé no anirien a votar. Amb la pregunta doble, estem sumant tot aquest col·lectiu al primer Sí i estem fent disminuir l’abstenció. De fet, en aquesta situació, Unió, Iniciativa i fins i tot en Pere Navarro haurien de votar SÍ. Per tant, podem estar segurs que la primera pregunta “Volem ser un Estat” tindrà una GRAN MAJORIA i l’abstenció serà baixa.
Vols que Catalunya esdevingui un Estat:
Sí: ERC (21), CDC (37), UNIO (13), Iniciativa (13), PSC (20), CUP (3) = 107 diputats
No: Ciudadanos (9), PP (19) = 28 diputats

A partir d’aquí, entra en joc la segona pregunta. Per un costat és clar que la guanyarem (ja no hi participen tots els votants del NO) I el resultat final dependrà bàsicament del què passi a Madrid. Si Madrid no es mou, els resultats del Sí-No seran absolutament ridículs. Per tant, jo penso que un resultat 65-35 per la primera pregunta i un 90-10 per la segona és un resultat perfectament previsible. (I tot això sumat a una alta participació, que legitima el procés)
Vols que aquest estat sigui independent?
Resultats si a Madrid fa una proposta intel·ligent:
Sí: ERC (21), CDC (37), CUP (3) = 61
No: Unió (13), PSC (20), Iniciativa (13) = 46
Resultats si Madrid continua amb la seva política:
Sí: ERC (21), CDC (37), UNIO (13), Iniciativa (13), , CUP (3) = 87 diputats
No: PSC (20) = 20 diputats

Per tant, tot i que no estem segurs que en una pregunta dual superéssim el 50% dels votants, sí que estem segurs que amb la pregunta ‘doble’ guanyarem clarament a les dues preguntes.

A partir d’aquí hauran de treballar els polítics. Amb la primera part de la pregunta haurem donat a Madrid l’oportunitat d’oferir a Catalunya ser un estat dins d’Espanya (que és l’opció preferida per la comunitat internacional). Com que és d’esperar que això no es produeixi, llavors estarem perfectament legitimats per fer una DUI -que és l’únic camí per esdevenir independents-. I el més important, ho estarem encara que el Si-Si no tingui el 50% dels vots totals.