La Felicitat – Flavia Company

Si estàs deprimit, estàs vivint en el passat. Si estàs ansiós, estàs vivint en el futur. Si estàs en pau, estàs vivint en el present”, va dir el savi xinès Laozi més de cinc-cents anys aC. Demòcrit sostenia que la felicitat només era possible gràcies a l’absència de por. No és difícil combinar aquests dos pensaments i adonar-nos que, moltes vegades, davant la felicitat, es fa servir el passat per pensar “Tampoc aquest cop sortirà bé” o el futur per dir-nos a nosaltres mateixos “Un dia o altre això que m’ofereix la vida ho perdré”. Ens agafem al que coneixem o anticipem el que vindrà: no deixem que el present es faci present. Volem repetir o volem endevinar. Empaitem la permanència com si es tractés d’un espai de seguretat. I com sabem prou bé, allò que no canvia mai és el que ha entrat en el lloc del qual no és possible tornar, la mort.
Vivim amb angoixa la sensació que la felicitat se’ns escapa de les mans, sense acceptar que just el fet que se’ns escapi de les mans és part del que ens vol fer comprendre que l’única manera de sentir la felicitat és deixar-la anar a cada instant. Agrair-la sense posseir-la. Com va escriure H.D. Thoreau: “La felicitat és com una papallona, com més l’encalces, més t’eludirà. Però si poses atenció a altres coses, vindrà i se’t col·locarà suaument a l’espatlla”.
Només pot ser feliç qui és lliure per acceptar el que li és atorgat sense posar-ho en dubte, com no es posa en dubte l’aigua, el sol, la tempesta, el paisatge. La felicitat és un regal desitjable que passa per nosaltres i va cap als altres, imprescindible. Que ningú no aturi aquesta energia, que ningú no vulgui atresorar-la per a ell sol ni per sempre. De ben segur que és per
això, per aquesta obligació que tenim de no trencar la cadena, que I. Kant va dir: “La felicitat, més que no pas un desig, una alegria o una elecció, és un deure.

Enllaç al bloc de na Flavia Company http://fcompany.blogspot.com.es/

Aquest article ha estat publicat al diari Ara (http://www.ara.cat)

En Xavitus el millor Tió del món

xavier_tiotio-de-nadalAquest any ja no hi és. Però en Xavier, en Xavitus, el meu pare, es va inventar el millor Tió del món.

Us en faré 5 cèntims.

Per preparar el millor Tió del món, cal una família o grup d’amics que no hagin perdut la il·lusió dels nens.

També necessitarem un tronc, pals per picar, recordar una bona colla de cançons i regals, regals per tothom, petits i grans.

Per aconseguir el millor Tió del món, ens caldrà també un voluntari que farà de Tió -l’avi o l’àvia acostumen a ser uns bons candidats-, i per últim una taula baixa i una manta gran.

El procés és el següent:

El voluntari que fa de Tió seu a un costat de la taula baixa, amb els regals situats al seu costat de manera que hi pugui accedir sense moure’s. Llavors taparem la taula, les cames del tió i els regals amb la manta. És muntarà tot plegat de manera que els nens no puguin passar a la part del darrera del Tió i veure tot el muntatge. A sobre de la taula baixa i a sobre de la manta hi posarem el nostre Tió (tronc) que haurà estat ben alimentat els dies anteriors per a què tingui el ventre ben ple de regals.

Un cop tot muntat, el funcionament és el següent:

Els nens (d’edat o d’esperit) canten cançons i piquen el Tió. Un cop picat i cantat, s’ajupen a mirar a sota de la taula per comprovar si el Tió ha cagat quelcom. La clau ve ara: el Tió aprofita quan tothom està distret obrint un regal per a posar el següent en posició, i es repeteix la història fins que el Tió ha buidat la panxa.

I així és com funciona el millor Tió del món.

Que vagi de gust!!!

Miquel

El meu avi

avi_mariona
Avi, ahir ens vas deixar. Ja havies fet 100 anys. Ja fa temps que, quan et veníem a veure ens explicaves que ho tenies tot fet. Que estaves preparat per marxar. Estaves tranquil.
M’hauria agradat poder compartir més coses amb tu. Sempre que et vaig necessitar hi vas ser. Mai t’ho he agraït prou.

Gràcies avi.

El teu nét Miquel

Ada Colau al congrés dels diputats

Fantàstica intervenció de l’Ada Colau al congrés dels diputats. Segur que un dia la seva lluita serà llegida als llibres d’història.

Les seves paraules i la reacció dels diputats al congrés en front de la ILP (iniciativa legislativa popular) permetran deixar clar quí és que verdaderament mana en aquesta democràcia nostre.