Resposta al meu amic

Ahir, un dels meus amics que no volen la independència de Catalunya em va escriure això:

El problema és que heu tingut unes eleccions on clarament demanàveu el vot independentista i no vau sumar la meitat dels vots i ni així us pareu a reflexionar. No parareu mai, perquè no us importa. És una revolució burguesa i excloent on només els “purs” hi tenen cabuda.

i penso que cal una resposta tan reflexionada i objectiva com em sigui possible. Ara ho intentaré.

1. Respecte del “ni així us pareu a reflexionar”

És veritat, no vam sumar la meitat dels vots. En unes eleccions imposades il·legalment (Saltant-se els procediments establerts a l’estatut i a la constitució española), on teníem tots els líders polítics a la presó o a l’exili, només vam arribar al 47 i escaig % dels vots. I tot i així seguim al carrer. Però no perquè no haguem reflexionat, sinó precisament perquè hi hem reflexionat molt.

Algunes de les meves reflexions:

És un projecte polític que no és precisament nou: ja el 1850 el general Espartero, deia que “por el bien de España hay que bombardear Barcelona una vez cada 50 años”, i això de tenir tot el govern de la Generalitat a la presó ja va passar el 1934.  Aquestes dues fotos estan separades per 84 anys.

És un projecte polític en creixement. Fa 15 anys no hi havia més d’un 10% dels catalans que estiguessin disposats a treballar activament per aconseguir la independència. L’últim cop que ens vam comptar ens acostàvem al 50%, i probablement, a les properes eleccions i gràcies a la política española, al ‘”A por ellos” del rei i d’una part molt important de la població española el superarem.

És un projecte polític engrescador, que pretén aconseguir una nova constitució, republicana, escrita sense els sabres del feixisme apuntant al clatell dels redactors i que ja des dels primers esborranys és inclusiva i un gran pas endavant respecte de la constitució española.

Fa molt poc, els catalans vam fer una proposta per seguir a España. Una proposta que podria haver durat potser 40 anys més. I vam ser menyspreats i ridiculitzats per la dreta i per l’esquerra. (Oi que tenim molt present el “cepillarse” l’estatut del Guerra i els 4 millons de firmes “contra los catalanes” del PP?)

I per tot això, si ens dius que reflexionem entre un projecte per a Catalunya dins d’españa i un projecte per a Catalunya fora d’espanya cada dia hi ha més gent convençuda que és millor -per a tots- una Catalunya fora d’españa. 

2. Respecte “No parareu mai, perquè no us importa”

Suposo que amb el “no us importa” et refereixes a la unitat d’españa. I és veritat, per molts la unitat d’españa no ha estat mai un valor que es mereixés ser defensat. Per  a alguns és molt més important la justícia, la democràcia i el benestar de la gent, el respecte entre els pobles que pas la unitat d’españa. I més en una Europa que et permet circular i treballar on vulguis sense haver d’ensenyar un passaport a cap frontera.

Ara em diràs que la independència provocaria la immediata expulsió de Catalunya de Shengen i de la CE, però això és un futurible que no comparteixo, i després del que li està costant a UK marxar, penso que és política-ficció.

Però és veritat que podria passar que ens fessin fora de la UE. Podria passar. Igual que també podria passar que españa fes circular els tancs per la Diagonal en nom de la sacrosanta unitat de la pàtria i fos ella l’expulsada d’Europa.

Per tant t’he de donar la raó, no pararem perquè no ens importa la unitat de la pàtria española.

2. Respecte “No parareu mai, perquè no us importa”

Ahir em vaig equivocar. El “no us importa” era per aquells que pensen diferent.

D’acord.

Però jo et puc dir que si que ens importa. Ens importa conèixer què pensen els que pensen diferent.

Però en la teva frase, sembla que ens exigeixis que parem: “Ja s’ha acabat el partit. Com que no heu arribat encara al 50%, ja no podeu continuar.” Però les coses no funcionen així. Potser ara no som el 50%, però potser d’aquí a un parell d’anys som el 60% o el 30%. I dependrà principalment de la política de Madrid i de la de Barcelona.

De moment sembla que el suport a la independència segueix creixent. Els resultats a Andalusia, el Casado y en Sánchez ens hi ajuden. I per tant tens raó. De moment no tenim cap intenció de parar,  i hi tenim tot el dret.

He trobat una prova fefaent, de que el projecte d’independència de Catalunya és tossut, ve de lluny i és capaç de renéixer de les pròpies cendres.

Aquest és una imatge d’un article publicat fa 100 anys pel Daily Telegraph (14 de desembre de 1918, pagina 9)  

3. Respecte de “És una revolució burguesa i excloent on només els “purs” hi tenen cabuda.”

  1. Respecte del fet de ‘la revolució burgesa’.

L’alta burgesia catalana, la que de sempre ha fet negocis amb Madrid, és qualsevol cosa menys independentista. Al Círculo Ecuestre, al RCNB no hi trobaràs una sola estelada, de fet tinc una foto recollint-hi un premi amb el llaç groc on l’han censurat.

En canvi, si que és veritat que probablement més d’un 80% del votant pujolista s’ha fet independentista. I és sorprenent, perquè en gran part són persones acomodades, amb una gran aversió al risc i als problemes. Veure la meva sogra o les seves germanes o la dona del meu avi, subscriptors tots ells de La Vanguardia del conde de godó -grande de españa- convertits a l’independentisme no deixa de sorprendre’m. Per tant, és veritat que la burgesia catalana mitja s’ha fet independentista.

Però també és veritat, que he trobat defensant l’independentisme molta gent que només fa 50 anys que viuen a Catalunya, que no parlen català o el parlen malament, que penso que es senten españols però s’estimen Catalunya i pensen que l’independentisme és un bon projecte per els seus fills i per els seus nets. I et dic que hi són perquè els hi he venut bitllets per fer més de 20 hores d’autocar per anar a manifestar-se a Brussel·les i els he tingut al costat posant llaços grocs.

       2. Respecte això de ‘només els purs’ hi tenen cabuda.

Això jo no ho veig per enlloc, però intentaré raonar el perquè:

  • El numero dos per Esquerra a Madrid és un d’aquests que haurien de ser exclosos
  • El Conseller de Treball del govern de Torra es diu Chakir El Homrani Lesfar.
  • A cada gran acte independentista, cada vegada que es llisten totes les entitats que hi donen suport (per exemple a la constitució de La Crida a Manresa) SUMATE és l’associació que rep més aplaudiments.

Però és veritat, que mirem d’excloure:

  • els que aplaudeixen el 155, un 155 aplicat saltant-se la pròpia constitució.
  • o que aproven que el Tribunal Suprem s’hagi saltat tots els seus propis procediments per mantenir a la presó el govern català, inventant-se càrrecs que els jutges alemanys ja han dit que no existien, encara que Amnistia Internacional en demani la llibertat.
  • o que miren cap un altre costat quan el Tribunal Constitucional accepta recursos i els fica en un calaix  durant més d’un any (quan la seva llei els obliga a resoldre’ls en 30 dies) per evitar que què no puguin arribar al tribunal de drets humans.
  • o que justifiquen que la policia pegui a persones que volen votar en un referèndum.
  • o els que en un restaurant quan veuen el llaç groc et diuen “pocas hostias les pegaron a algunos”
  • o els que ens diuen lazis o nazis directament.

Aquests no són benvinguts. Però no perquè siguin unionistes, si no perquè posen per davant la unitat d’españa a la democràcia i la justícia.

Perquè l’independentisme és un projecte polític tant lícit com l’unionisme.

Sí. L’independentisme, és un projecte polític que té tot el dret a ser respectat, igual que l’unionisme.

Però si tu penses que ‘només els purs’ hi tenen cabuda, deu ser perquè hi ha coses que t’ho fan pensar. Coses que jo desconec. Estaré encantat que me les expliquis.

Hi ha un punt en el què estem d’acord. “no pararem mai”.

I a partir d’aquí jo hi veig només dos camins:

  1. Que españa faci el mateix que ha fet els últims 300 anys: aplicar la repressió. Que és el què està fent, i és la millor gasolina per a l’independentisme per a Vox, PP i C’s
  2. Que hi hagi un referèndum.

En aquest segon cas, potser guanyarà l’unionisme, i això -és veritat- no matarà l’independentisme: agafarem forces i d’aquí uns anys tornarem a demanar un altre referèndum. Un altre referèndum que, si la política española ha continuat com fins ara, potser guanyarem, però que si españa ha après a reconèixer-se com una nació de nacions, potser tornarem a perdre. (I passarà com al Quebec on l’independentisme ha mort entre els joves)

La pregunta és: españa és capaç d’acceptar Catalunya com a nació? És capaç d’acceptar que cal defensar el català perquè és una riquesa que està en inferioritat de condicions respecte d’una llengua que és la tercera més parlada del món? O seguirà lluitant per eliminar el català de les escoles com passa a València? o impedint que el català sigui llengua oficial a Europa?

I si el camí triat és el primer, (la repressió, que és el que veig jo més probable) estàs disposat a veure com maten catalans per conservar la unitat d’españa? Perquè jo no sé si som capaços de seguir la via eslovena i declarar la independència unilateralment. Del que sí que estic segur és que españa seguirà la via sèrbia.

Tan  important és la unitat d’españa?

I ara vaig a posar una estelada nova ben gran al teulat de casa, la que hi ha ara és un parrac.

Vota Independència #votapertu #votapermi

Miquel

Aquest proper 27 de Setembre tenim unes eleccions que seran clau pel futur de Catalunya. M’agradaria molt que votessis a favor de la independència de Catalunya. Voldria que votessis a JuntsPelSi o a La Cup.

A continuació t’explico per què.

  1. Per què cal aprofitar la força, l’energia i la il·lusió de tota la gent que empeny aquest projecte per a fer un estat nou, millor i per a tots.
  2. Per què permetrà resoldre un conflicte que fa massa que dura i ens perjudica a tots.
  3. Per què no té cap sentit seguir vivint amb algú que no et vol acceptar tal com ets.
  4. Per què els països més petits funcionen millor.
  5. Per España, per què necessita un canvi que només pot venir impulsat des de fora.
  6. Per Catalunya i per tots els que hi vivim.
  7. Per els nostres fills i nets.
  8. Per les pensions, l’educació i la sanitat.
  9. Per què -diguin el que diguin- la separació serà senzilla i sense entrebancs.
  10. Per què no ens faran fora de la Unió Europea ni de l’Euro.
  11. Per què ens cal un estat que ens vagi a favor.
  12. Per què -si ho vols- podràs seguir sent espanyol, amb passaport espanyol.
  13. Per què podràs tenir també passaport Català -si ho vols-.
  14. Per què l’economia anirà millor i tindrem menys atur.
  15. Per poder fer les nostres lleis a la nostra mida.
  16. Per poder participar al projecte de creació d’un nou país.
  17. Per posar Catalunya al món.
  18. Per què el Català sigui una llengua oficial a la UE.
  19. Per què avui, crear un nou estat, no vol dir posar fronteres ni controls ni aranzels.
  20. Per què si aconseguim la independència, serà bo per a tots els que vivim a Catalunya (Independentment del que hagin votat)
  21. Per què si no ho aconseguim, serà dolent per tots els que vivim a Catalunya (Independentment del que hagin votat)
  22. Per què no te’n penediràs.
  23. Pels teus, per tu i per mi.

No tinguis por. Vota independència.

Miquel

El País MENTEIX.

Rouco-Varela

Per molts espanyols, la unitat d’Espanya és un valor moral immutable que cal defensar a tota costa. Bisbes, capellans i polítics de dretes i d’esquerres així ho manifesten.

Aquest fet els permet justificar -suposo- qualsevol tipus d’actuació per a evitar la independència de Catalunya. Avui publico dos exemples més de manipulació informativa.

El primer és de El País un diari que vaig comprar durant una bona temporada. L’anàlisi està molt ben fet per en Vicent Partal i el trobareu a aquest enllaç:

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-pais-intenta-fer-nos-un-11-m/

L’altre exemple és la manipulació d’una entrevista feta per la BBC a en Raül Romeva.

Aquí teniu el vídeo retallat:

I aquí el vídeo sencer:

El que hauria de ser un valor immutable és la honestedat en els mitjans de comunicació.

 

Un Cordobés parla amb una voluntària de JuntsPelSi

cordoba-mezquita

Missatge d’una voluntària de #JuntsPelSi

Us explico, a Sant Joan Despí, territori no gaire fàcil…
Aquest matí. Parada de  la Candidatura de Junts pel Si.
Gairebé migdia, una calor tot el matí impressionant.
M ‘acosto a un senyor gran que anava amb dos més. Ell quedava l’últim del grup.
Li dic:
Bon dia tingui. Som de la Candidatura Junts pel Sí i voldríem donar-li informació a qualsevol dubte que pugui tenir.
Es mira els papers que li acosto
Jo espero qualsevol cosa  menys el que ha passat.
Em mira i amb un somriure que li va d’orella a orella em diu:
– Chiquilla…no me des eso y aprovéchalo para otro. Soy de Córdoba y  no puedo votar.  Mañana por la mañana me vuelvo. Estoy de visita. Me gustaria poder hacerlo para daros mi apoyo. Los catalanes os lo merecéis. Iros. No os quieren. Habéis ayudado a mucha gente de mi pueblo que ahora viven bien. Sois buena gente y no os quieren.
Quiero que tengàis mucha suerte , que podàis iros.  Vuestro futuro depende de vuestra lucha. No servirà de mucho pero yo os apoyo.
M’he quedat amb un somriure que encara no he perdut. M’esperava qualsevol cosa menys això, de debó.
Grácies senyor de Córdoba, per intentar entendre’ns, per pensar per vostè mateix i extreure les seves pròpies conclusions.
Porto fent moltes parades i he sentit de tot, avui ha estat d’aquells dies que l’acabes amb una sensació de felicitat i de pertinença a un poble meravellós que és respectat ni que sigui per alguns.

Catalunya – Espanya una imatge que val més de 1000 paraules

Aquest Nadal, els Reis em van portar un telèfon nou: un fantàstic Motorola G.
El primer que em va sorprendre, és que, encara que els telèfons ANDROID porten el català per defecte, aquest model de Motorola no el porta.
motorola_moto_g11
A partir d’aquí, la solució era instal·lar-l’hi i, cercant com fer-ho, em vaig trobar amb aquest article que em sembla que reflexa molt bé la relació entre Catalunya i Espanya.

http://taliandroid.com/como-anadir-un-idioma-que-aparece-en-el-motorola-moto-g/

A l’article, l’autor explica com afegir el català al telèfon, però abans hi posa el següent preàmbul:

“Antes de empezar quiero dejar las cosas claras, en este artículo vamos a aprender a como instalar el catalán, gallego… o cualquier otro idioma en nuestros Motorola Moto G, simplemente vamos a hacer esto, si veo algún comentario fuera de tono lo eliminaré y me dará bastante vergüenza el hacerlo porque ya somos mayorcitos. Ante la duda, no, no soy catalán, gallego o vasco… pero creo que puede ser muy útil para nuestros lectores que sean de alguna comunidad autónoma donde hay dos idiomas oficiales.”

Em van cridar l’atenció especialment aquestes dues frases:

“si veo algún comentario fuera de tono lo eliminaré y me dará bastante vergüenza el hacerlo porque ya somos mayorcitos.”
“Ante la duda, no, no soy catalán, gallego o vasco…”

Destaquen clarament dos fets:
La primera és que l’autor suposa que rebrà comentaris ofensius pel fet d’explicar com instal·lar el català en un telèfon (o el basc o el gallec).
La segona és que destaca que ell no és ni català, ni gallec, ni basc, no fos que li pengessin aquesta llufa.