En Xavitus el millor Tió del món

xavier_tiotio-de-nadalAquest any ja no hi és. Però en Xavier, en Xavitus, el meu pare, es va inventar el millor Tió del món.

Us en faré 5 cèntims.

Per preparar el millor Tió del món, cal una família o grup d’amics que no hagin perdut la il·lusió dels nens.

També necessitarem un tronc, pals per picar, recordar una bona colla de cançons i regals, regals per tothom, petits i grans.

Per aconseguir el millor Tió del món, ens caldrà també un voluntari que farà de Tió -l’avi o l’àvia acostumen a ser uns bons candidats-, i per últim una taula baixa i una manta gran.

El procés és el següent:

El voluntari que fa de Tió seu a un costat de la taula baixa, amb els regals situats al seu costat de manera que hi pugui accedir sense moure’s. Llavors taparem la taula, les cames del tió i els regals amb la manta. És muntarà tot plegat de manera que els nens no puguin passar a la part del darrera del Tió i veure tot el muntatge. A sobre de la taula baixa i a sobre de la manta hi posarem el nostre Tió (tronc) que haurà estat ben alimentat els dies anteriors per a què tingui el ventre ben ple de regals.

Un cop tot muntat, el funcionament és el següent:

Els nens (d’edat o d’esperit) canten cançons i piquen el Tió. Un cop picat i cantat, s’ajupen a mirar a sota de la taula per comprovar si el Tió ha cagat quelcom. La clau ve ara: el Tió aprofita quan tothom està distret obrint un regal per a posar el següent en posició, i es repeteix la història fins que el Tió ha buidat la panxa.

I així és com funciona el millor Tió del món.

Que vagi de gust!!!

Miquel

Vota Independència #votapertu #votapermi

Miquel

Aquest proper 27 de Setembre tenim unes eleccions que seran clau pel futur de Catalunya. M’agradaria molt que votessis a favor de la independència de Catalunya. Voldria que votessis a JuntsPelSi o a La Cup.

A continuació t’explico per què.

  1. Per què cal aprofitar la força, l’energia i la il·lusió de tota la gent que empeny aquest projecte per a fer un estat nou, millor i per a tots.
  2. Per què permetrà resoldre un conflicte que fa massa que dura i ens perjudica a tots.
  3. Per què no té cap sentit seguir vivint amb algú que no et vol acceptar tal com ets.
  4. Per què els països més petits funcionen millor.
  5. Per España, per què necessita un canvi que només pot venir impulsat des de fora.
  6. Per Catalunya i per tots els que hi vivim.
  7. Per els nostres fills i nets.
  8. Per les pensions, l’educació i la sanitat.
  9. Per què -diguin el que diguin- la separació serà senzilla i sense entrebancs.
  10. Per què no ens faran fora de la Unió Europea ni de l’Euro.
  11. Per què ens cal un estat que ens vagi a favor.
  12. Per què -si ho vols- podràs seguir sent espanyol, amb passaport espanyol.
  13. Per què podràs tenir també passaport Català -si ho vols-.
  14. Per què l’economia anirà millor i tindrem menys atur.
  15. Per poder fer les nostres lleis a la nostra mida.
  16. Per poder participar al projecte de creació d’un nou país.
  17. Per posar Catalunya al món.
  18. Per què el Català sigui una llengua oficial a la UE.
  19. Per què avui, crear un nou estat, no vol dir posar fronteres ni controls ni aranzels.
  20. Per què si aconseguim la independència, serà bo per a tots els que vivim a Catalunya (Independentment del que hagin votat)
  21. Per què si no ho aconseguim, serà dolent per tots els que vivim a Catalunya (Independentment del que hagin votat)
  22. Per què no te’n penediràs.
  23. Pels teus, per tu i per mi.

No tinguis por. Vota independència.

Miquel

Un Cordobés parla amb una voluntària de JuntsPelSi

cordoba-mezquita

Missatge d’una voluntària de #JuntsPelSi

Us explico, a Sant Joan Despí, territori no gaire fàcil…
Aquest matí. Parada de  la Candidatura de Junts pel Si.
Gairebé migdia, una calor tot el matí impressionant.
M ‘acosto a un senyor gran que anava amb dos més. Ell quedava l’últim del grup.
Li dic:
Bon dia tingui. Som de la Candidatura Junts pel Sí i voldríem donar-li informació a qualsevol dubte que pugui tenir.
Es mira els papers que li acosto
Jo espero qualsevol cosa  menys el que ha passat.
Em mira i amb un somriure que li va d’orella a orella em diu:
– Chiquilla…no me des eso y aprovéchalo para otro. Soy de Córdoba y  no puedo votar.  Mañana por la mañana me vuelvo. Estoy de visita. Me gustaria poder hacerlo para daros mi apoyo. Los catalanes os lo merecéis. Iros. No os quieren. Habéis ayudado a mucha gente de mi pueblo que ahora viven bien. Sois buena gente y no os quieren.
Quiero que tengàis mucha suerte , que podàis iros.  Vuestro futuro depende de vuestra lucha. No servirà de mucho pero yo os apoyo.
M’he quedat amb un somriure que encara no he perdut. M’esperava qualsevol cosa menys això, de debó.
Grácies senyor de Córdoba, per intentar entendre’ns, per pensar per vostè mateix i extreure les seves pròpies conclusions.
Porto fent moltes parades i he sentit de tot, avui ha estat d’aquells dies que l’acabes amb una sensació de felicitat i de pertinença a un poble meravellós que és respectat ni que sigui per alguns.

Ofrena a Rafel de Casanova

1234567889.jpeg

Aquest que fem avui és un homenatge a tots aquells valents que han lluitat per les llibertats de Catalunya.

És un homenatge a tots aquells que han treballat, que estan treballant, que estem treballant per recuperar-les.

És un homenatge a tots els que – sense por – han omplert els carrers, les places i els balcons d’estelades.

És un homenatge a tots els que han sortit al carrer i han cridat independència. Ben fort!!!! Sense por.

Des de fa 300 anys estem pujant, poc a poc, graó a graó, l’escala que ens permetrà assolir la plena sobirania.

Ja fa quasi 10 anys que vam intentar aconseguir un nou estatut, i des de llavors cada vegada estem pujant l’escala més de pressa, de dos en dos, de tres en tres, de quatre en quatre.

I el proper diumenge 27 tenim un gran repte. El proper diumenge 27 hem de demostrar que som un poble valent, capaç, preparat i que confia en les seves pròpies capacitats.

Perquè som un poble que encara som.

Som un poble que fa castells, i cadenes de 400km, i sabem posar quasi dos milions de persones fent una immensa Vbaixa amb la senyera més gran que s’ha fet mai.

I perquè avui, gràcies a tots vosaltres farem una gran onada que donarà la volta al món.

I per tot això, per què som valents, perquè no tenim por, el proper diumenge 27 guanyarem.

Visca Catalunya Lliure!!!!!

11 de Setembre de 2015

Catalunya – Espanya una imatge que val més de 1000 paraules

Aquest Nadal, els Reis em van portar un telèfon nou: un fantàstic Motorola G.
El primer que em va sorprendre, és que, encara que els telèfons ANDROID porten el català per defecte, aquest model de Motorola no el porta.
motorola_moto_g11
A partir d’aquí, la solució era instal·lar-l’hi i, cercant com fer-ho, em vaig trobar amb aquest article que em sembla que reflexa molt bé la relació entre Catalunya i Espanya.

http://taliandroid.com/como-anadir-un-idioma-que-aparece-en-el-motorola-moto-g/

A l’article, l’autor explica com afegir el català al telèfon, però abans hi posa el següent preàmbul:

“Antes de empezar quiero dejar las cosas claras, en este artículo vamos a aprender a como instalar el catalán, gallego… o cualquier otro idioma en nuestros Motorola Moto G, simplemente vamos a hacer esto, si veo algún comentario fuera de tono lo eliminaré y me dará bastante vergüenza el hacerlo porque ya somos mayorcitos. Ante la duda, no, no soy catalán, gallego o vasco… pero creo que puede ser muy útil para nuestros lectores que sean de alguna comunidad autónoma donde hay dos idiomas oficiales.”

Em van cridar l’atenció especialment aquestes dues frases:

“si veo algún comentario fuera de tono lo eliminaré y me dará bastante vergüenza el hacerlo porque ya somos mayorcitos.”
“Ante la duda, no, no soy catalán, gallego o vasco…”

Destaquen clarament dos fets:
La primera és que l’autor suposa que rebrà comentaris ofensius pel fet d’explicar com instal·lar el català en un telèfon (o el basc o el gallec).
La segona és que destaca que ell no és ni català, ni gallec, ni basc, no fos que li pengessin aquesta llufa.

#sisi – Ara toca votar. Anàlisi de La Pregunta dual que ens ha de portar a la Independència.

sisi1

M’agrada molt la pregunta dual que s’han empescat els nostres polítics. -Perquè?

Començarem fent l’exercici de comparar una pregunta dual del tipus independència ‘sí-no’ amb la pregunta doble proposada.

Pregunta dual:
– Vols que Catalunya esdevingui un Estat Independent? Sí-No

Pregunta doble proposada:
– Vols que Catalunya esdevingui un Estat? Sí-No
En cas afirmatiu, – Vols que aquest Estat sigui independent? Sí-No

Suposem que tenim tres tipus de votants: els NO (PP, Ciutadans), els SI-NO (PSC, Unió, Iniciativa) i els SI-SI (CDC, ERC, CUP). En el cas de la pregunta dual, una part important dels Sí-No votarien NO o bé no anirien a votar. Amb la pregunta doble, estem sumant tot aquest col·lectiu al primer Sí i estem fent disminuir l’abstenció. De fet, en aquesta situació, Unió, Iniciativa i fins i tot en Pere Navarro haurien de votar SÍ. Per tant, podem estar segurs que la primera pregunta “Volem ser un Estat” tindrà una GRAN MAJORIA i l’abstenció serà baixa.
Vols que Catalunya esdevingui un Estat:
Sí: ERC (21), CDC (37), UNIO (13), Iniciativa (13), PSC (20), CUP (3) = 107 diputats
No: Ciudadanos (9), PP (19) = 28 diputats

A partir d’aquí, entra en joc la segona pregunta. Per un costat és clar que la guanyarem (ja no hi participen tots els votants del NO) I el resultat final dependrà bàsicament del què passi a Madrid. Si Madrid no es mou, els resultats del Sí-No seran absolutament ridículs. Per tant, jo penso que un resultat 65-35 per la primera pregunta i un 90-10 per la segona és un resultat perfectament previsible. (I tot això sumat a una alta participació, que legitima el procés)
Vols que aquest estat sigui independent?
Resultats si a Madrid fa una proposta intel·ligent:
Sí: ERC (21), CDC (37), CUP (3) = 61
No: Unió (13), PSC (20), Iniciativa (13) = 46
Resultats si Madrid continua amb la seva política:
Sí: ERC (21), CDC (37), UNIO (13), Iniciativa (13), , CUP (3) = 87 diputats
No: PSC (20) = 20 diputats

Per tant, tot i que no estem segurs que en una pregunta dual superéssim el 50% dels votants, sí que estem segurs que amb la pregunta ‘doble’ guanyarem clarament a les dues preguntes.

A partir d’aquí hauran de treballar els polítics. Amb la primera part de la pregunta haurem donat a Madrid l’oportunitat d’oferir a Catalunya ser un estat dins d’Espanya (que és l’opció preferida per la comunitat internacional). Com que és d’esperar que això no es produeixi, llavors estarem perfectament legitimats per fer una DUI -que és l’únic camí per esdevenir independents-. I el més important, ho estarem encara que el Si-Si no tingui el 50% dels vots totals.