Resposta al meu amic

Ahir, un dels meus amics que no volen la independència de Catalunya em va escriure això:

El problema és que heu tingut unes eleccions on clarament demanàveu el vot independentista i no vau sumar la meitat dels vots i ni així us pareu a reflexionar. No parareu mai, perquè no us importa. És una revolució burguesa i excloent on només els “purs” hi tenen cabuda.

i penso que cal una resposta tan reflexionada i objectiva com em sigui possible. Ara ho intentaré.

1. Respecte del “ni així us pareu a reflexionar”

És veritat, no vam sumar la meitat dels vots. En unes eleccions imposades il·legalment (Saltant-se els procediments establerts a l’estatut i a la constitució española), on teníem tots els líders polítics a la presó o a l’exili, només vam arribar al 47 i escaig % dels vots. I tot i així seguim al carrer. Però no perquè no haguem reflexionat, sinó precisament perquè hi hem reflexionat molt.

Algunes de les meves reflexions:

És un projecte polític que no és precisament nou: ja el 1850 el general Espartero, deia que “por el bien de España hay que bombardear Barcelona una vez cada 50 años”, i això de tenir tot el govern de la Generalitat a la presó ja va passar el 1934.  Aquestes dues fotos estan separades per 84 anys.

És un projecte polític en creixement. Fa 15 anys no hi havia més d’un 10% dels catalans que estiguessin disposats a treballar activament per aconseguir la independència. L’últim cop que ens vam comptar ens acostàvem al 50%, i probablement, a les properes eleccions i gràcies a la política española, al ‘”A por ellos” del rei i d’una part molt important de la població española el superarem.

És un projecte polític engrescador, que pretén aconseguir una nova constitució, republicana, escrita sense els sabres del feixisme apuntant al clatell dels redactors i que ja des dels primers esborranys és inclusiva i un gran pas endavant respecte de la constitució española.

Fa molt poc, els catalans vam fer una proposta per seguir a España. Una proposta que podria haver durat potser 40 anys més. I vam ser menyspreats i ridiculitzats per la dreta i per l’esquerra. (Oi que tenim molt present el “cepillarse” l’estatut del Guerra i els 4 millons de firmes “contra los catalanes” del PP?)

I per tot això, si ens dius que reflexionem entre un projecte per a Catalunya dins d’españa i un projecte per a Catalunya fora d’espanya cada dia hi ha més gent convençuda que és millor -per a tots- una Catalunya fora d’españa. 

2. Respecte “No parareu mai, perquè no us importa”

Suposo que amb el “no us importa” et refereixes a la unitat d’españa. I és veritat, per molts la unitat d’españa no ha estat mai un valor que es mereixés ser defensat. Per  a alguns és molt més important la justícia, la democràcia i el benestar de la gent, el respecte entre els pobles que pas la unitat d’españa. I més en una Europa que et permet circular i treballar on vulguis sense haver d’ensenyar un passaport a cap frontera.

Ara em diràs que la independència provocaria la immediata expulsió de Catalunya de Shengen i de la CE, però això és un futurible que no comparteixo, i després del que li està costant a UK marxar, penso que és política-ficció.

Però és veritat que podria passar que ens fessin fora de la UE. Podria passar. Igual que també podria passar que españa fes circular els tancs per la Diagonal en nom de la sacrosanta unitat de la pàtria i fos ella l’expulsada d’Europa.

Per tant t’he de donar la raó, no pararem perquè no ens importa la unitat de la pàtria española.

2. Respecte “No parareu mai, perquè no us importa”

Ahir em vaig equivocar. El “no us importa” era per aquells que pensen diferent.

D’acord.

Però jo et puc dir que si que ens importa. Ens importa conèixer què pensen els que pensen diferent.

Però en la teva frase, sembla que ens exigeixis que parem: “Ja s’ha acabat el partit. Com que no heu arribat encara al 50%, ja no podeu continuar.” Però les coses no funcionen així. Potser ara no som el 50%, però potser d’aquí a un parell d’anys som el 60% o el 30%. I dependrà principalment de la política de Madrid i de la de Barcelona.

De moment sembla que el suport a la independència segueix creixent. Els resultats a Andalusia, el Casado y en Sánchez ens hi ajuden. I per tant tens raó. De moment no tenim cap intenció de parar,  i hi tenim tot el dret.

He trobat una prova fefaent, de que el projecte d’independència de Catalunya és tossut, ve de lluny i és capaç de renéixer de les pròpies cendres.

Aquest és una imatge d’un article publicat fa 100 anys pel Daily Telegraph (14 de desembre de 1918, pagina 9)  

3. Respecte de “És una revolució burguesa i excloent on només els “purs” hi tenen cabuda.”

  1. Respecte del fet de ‘la revolució burgesa’.

L’alta burgesia catalana, la que de sempre ha fet negocis amb Madrid, és qualsevol cosa menys independentista. Al Círculo Ecuestre, al RCNB no hi trobaràs una sola estelada, de fet tinc una foto recollint-hi un premi amb el llaç groc on l’han censurat.

En canvi, si que és veritat que probablement més d’un 80% del votant pujolista s’ha fet independentista. I és sorprenent, perquè en gran part són persones acomodades, amb una gran aversió al risc i als problemes. Veure la meva sogra o les seves germanes o la dona del meu avi, subscriptors tots ells de La Vanguardia del conde de godó -grande de españa- convertits a l’independentisme no deixa de sorprendre’m. Per tant, és veritat que la burgesia catalana mitja s’ha fet independentista.

Però també és veritat, que he trobat defensant l’independentisme molta gent que només fa 50 anys que viuen a Catalunya, que no parlen català o el parlen malament, que penso que es senten españols però s’estimen Catalunya i pensen que l’independentisme és un bon projecte per els seus fills i per els seus nets. I et dic que hi són perquè els hi he venut bitllets per fer més de 20 hores d’autocar per anar a manifestar-se a Brussel·les i els he tingut al costat posant llaços grocs.

       2. Respecte això de ‘només els purs’ hi tenen cabuda.

Això jo no ho veig per enlloc, però intentaré raonar el perquè:

  • El numero dos per Esquerra a Madrid és un d’aquests que haurien de ser exclosos
  • El Conseller de Treball del govern de Torra es diu Chakir El Homrani Lesfar.
  • A cada gran acte independentista, cada vegada que es llisten totes les entitats que hi donen suport (per exemple a la constitució de La Crida a Manresa) SUMATE és l’associació que rep més aplaudiments.

Però és veritat, que mirem d’excloure:

  • els que aplaudeixen el 155, un 155 aplicat saltant-se la pròpia constitució.
  • o que aproven que el Tribunal Suprem s’hagi saltat tots els seus propis procediments per mantenir a la presó el govern català, inventant-se càrrecs que els jutges alemanys ja han dit que no existien, encara que Amnistia Internacional en demani la llibertat.
  • o que miren cap un altre costat quan el Tribunal Constitucional accepta recursos i els fica en un calaix  durant més d’un any (quan la seva llei els obliga a resoldre’ls en 30 dies) per evitar que què no puguin arribar al tribunal de drets humans.
  • o que justifiquen que la policia pegui a persones que volen votar en un referèndum.
  • o els que en un restaurant quan veuen el llaç groc et diuen “pocas hostias les pegaron a algunos”
  • o els que ens diuen lazis o nazis directament.

Aquests no són benvinguts. Però no perquè siguin unionistes, si no perquè posen per davant la unitat d’españa a la democràcia i la justícia.

Perquè l’independentisme és un projecte polític tant lícit com l’unionisme.

Sí. L’independentisme, és un projecte polític que té tot el dret a ser respectat, igual que l’unionisme.

Però si tu penses que ‘només els purs’ hi tenen cabuda, deu ser perquè hi ha coses que t’ho fan pensar. Coses que jo desconec. Estaré encantat que me les expliquis.

Hi ha un punt en el què estem d’acord. “no pararem mai”.

I a partir d’aquí jo hi veig només dos camins:

  1. Que españa faci el mateix que ha fet els últims 300 anys: aplicar la repressió. Que és el què està fent, i és la millor gasolina per a l’independentisme per a Vox, PP i C’s
  2. Que hi hagi un referèndum.

En aquest segon cas, potser guanyarà l’unionisme, i això -és veritat- no matarà l’independentisme: agafarem forces i d’aquí uns anys tornarem a demanar un altre referèndum. Un altre referèndum que, si la política española ha continuat com fins ara, potser guanyarem, però que si españa ha après a reconèixer-se com una nació de nacions, potser tornarem a perdre. (I passarà com al Quebec on l’independentisme ha mort entre els joves)

La pregunta és: españa és capaç d’acceptar Catalunya com a nació? És capaç d’acceptar que cal defensar el català perquè és una riquesa que està en inferioritat de condicions respecte d’una llengua que és la tercera més parlada del món? O seguirà lluitant per eliminar el català de les escoles com passa a València? o impedint que el català sigui llengua oficial a Europa?

I si el camí triat és el primer, (la repressió, que és el que veig jo més probable) estàs disposat a veure com maten catalans per conservar la unitat d’españa? Perquè jo no sé si som capaços de seguir la via eslovena i declarar la independència unilateralment. Del que sí que estic segur és que españa seguirà la via sèrbia.

Tan  important és la unitat d’españa?

I ara vaig a posar una estelada nova ben gran al teulat de casa, la que hi ha ara és un parrac.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s