Els crims i la reactivitat del moviment d’independència de Catalunya

Som en un pendent, embalats, agafant acceleració, cap un destí per a molts desitjat des de sempre però sembla obvi que pel camí ens hi farem mal.

I cada vegada hi ha més veus que culpabilitzen l’independentisme d’aquest ‘ens hi farem mal’.

Però, quins son els crims de l’independentisme?

1. El primer crim va ser el plantejament d’un nou projecte d’estatut, que facilités l’encaix dins d’España i facilités la convivència durant 40 anys més.

La resposta de l’estat español fou el menyspreu de «nos hemos cepillado el estatut» Guerra dixit, la recollida de signatures contra los catalanes liderada per en Rajoy, amb la ostentació de 4 millons de signatures recollides, i finalment la sentència d’un tribunal constitucional absolutament polititzat que sentència com a inconstitucionals parts d’un estatut vigents a d’altres comunitats autònomes.

2. El segon crim dels catalans, fou demanar un pacte fiscal o alguna mena d’acord. La resposta fou NO.

3. Un altre dels crims imperdonables dels catalans van ser les manifestacions. Multitudinàries i en contra de la unitat d’España.

4. Vistes les negatives a tot donades des d’España, l’independentisme té l’atreviment impresentable de demanar per activa i per passiva la realització d’un referèndum acordat com per exemple es va fer sense cap problema a Escòcia.

5. I degut a les negatives i la manca de qualsevol iniciativa de cap tipus, el President Mas té la gosadia imperdonable d’organitzar una consulta no vinculant per saber què opinen els catalans.

6. I per últim, un crim que ha portat lògicament a la presó o a l’exili tot el govern català i els responsables d’Omnium i l’Assemblea: l’organització d’un referèndum vinculant.

En front de tot això, la resposta de l’Estat Español ha estat la lògica d’una democràcia europea el segle XXI:

  • Enviar a la policia a pegar persones que només volien votar
  • Saltar-se les pròpies lleis i processos judicials per empresonar els líders del moviment i mantenir-los a la presó sense cap justificació possible.
  • Saltar-se la pròpia constitució aplicant un article, el 155, per fer coses que el propi article no permet fer.
  • Organitzar una campanya mediàtica per criminalitzar els catalans i el moviment independentista.
  • /…/

A un costat tenim un moviment que exigeix poder decidir democràticament el seu futur com a poble i a l’altre un Estat on el valor de la Unitat de la Pàtria està molt per sobre de la Democràcia, la Justícia i la Pau.

En aquest moment, se’m fa molt difícil imaginar la reconciliació de les dues parts perquè els dos moviments tenen un poder altíssim de retroalimentació i cada cop son més forts.

A España mai podrien acceptar que Catalunya tingués un pacte fiscal similar al basc, el reconeixement com a nació o una justícia pròpia (com la que tenen els lands alemanys, per posar un exemple) i a Catalunya cada vegada hi ha més persones pels que l’única solució passa per què al seu passaport no hi posi ‘Reino de España’.

I a la vista de tot això, jo penso que el futur ens porta a una Catalunya sotmesa i en una situació similar a la dels anys 50 del segle passat (sense Català a a les escoles, ni Generalitat) o bé a una Catalunya independent lliure i sobirana.

Estic convençut que Catalunya aconseguirà la independència, perquè som en una època on la democràcia i la justícia tenen més força de la que havien tingut mai en cap moment de la història, però també que la capacitat destructiva de l’Estat Español és molt i molt gran.