3 pensaments sobre “Mariona 1943-2010

  1. Ja fa tres anys, com passa el temps.
    El teu record continua viu, com no pot ser d’altra manera, però agafa més força el conjunt global dels teus records i disminueix el pes dels últims mesos abans que ens deixessis.
    Mirant aquesta foto de quan devies tenir cap a quaranta anys, asseguda al piano a Barcelona, amb aquesta música de Bach (el teu compositor preferit), em ve al cap el dia que vas ensenyar al meu fill gran la diferència entre els greus i els aguts .
    Potser encara no tenia ni tres anys i suposo que devíem deixar-te’l en un dels innumerables cangurs de cap de setmana (encàrrecs, compromisos,…- què us podríeu quedar els nens una estona? – oi tant que sí!).
    Li vas ensenyar les notes greus amb el nom de “grosses” (toca, toca, mira com sonen!) i les notes agudes, eren “petites”. Petites, i més petites quan més amunt pujaven en l’escala musical.
    El Jaume i tu tocàveu les notes sense fer cap melodia, només per experimentar els sons que feia el piano.
    I jo vaig veure clarament que tenia una sogra pianista, mestra i àvia, tot en un.
    Una abraçada, allà on siguis.

  2. Doncs deu ser cosa de Mariones això dels greus i els aguts, o que la mare del Jaume m’ho va comentar, doncs jo recordo dur en cotxe al Jaume de 2 anys i posar una musica i anar-li preguntant si era agut o greu el que sonava en aquell moment…. És clar que els primogènits gaudeixen d’uns moments exclussius que no es tornen a repetir, per això Miquel, com a fill primer i pare del primer nét, pots tenir molts més records; gràcies per compartir-los.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s