La penicil·lina que servirà per sortir de la crisi – Gonzalo Bernardos

El 2012, segons l’FMI, el PIB de la Unió Monetària Europa (UME) decreixerà un 0,5%. La completa recuperació de l’economia no estarà més a prop, sinó més lluny. Encara que sembli increïble, la sortida de la crisi no és gens difícil: consisteix a detectar quina és la malaltia i subministrar les medicines adequades. No n’hem d’inventar una de nova, només utilitzar les que existeixen des de fa anys.
El diagnòstic és clar: l’actual recessió és principalment conseqüència d’una gran crisi bancària. Aquesta crisi ha reduït dràsticament el crèdit i ha afectat de manera notable la despesa de famílies i empreses. En definitiva, la demanda de béns ha caigut substancialment. Perquè torni a créixer, en primer lloc, necessitem sanejar del tot els balanços de les entitats financeres. Alguns països ja ho van fer el 2008 i el 2009, però la majoria només parcialment. En segon lloc, cal augmentar la despesa pública, ja que el gran endeutament del sector privat li impedeix exercir de locomotora de l’economia. Aquest increment seria finançat mitjançant l’emissió de nou deute públic. No obstant això, el seu tipus d’interès no hauria de pujar, sinó baixar. És relativament fàcil aconseguir-ho, només cal fer que la demanda de deute superi l’oferta.
La clau de l’èxit la té el BCE: consisteix a posar a treballar al màxim la màquina de fer diners i inundar de liquiditat l’economia.
El remei més antic del món econòmic
Indiscutiblement, la ràtio de dèficit públic i PIB augmentarà. No obstant això, si no hi ha dificultats per finançar el deute, no observo cap inconvenient significatiu perquè superi els seus nivells habituals. La inflació no hauria de ser una preocupació, ja que l’escassa velocitat de circulació dels diners impedirà que l’increment de la massa monetària es traslladi perillosament als preus dels béns i serveis. A més, el BCE hauria d’intervenir de manera decidida i continuada en el mercat de divises amb l’objectiu d’aconseguir una depreciació de l’euro. Si l’aconseguís, les empreses de la UME guanyarien competitivitat i les seves exportacions creixerien.
En resum, la solució és la penicil·lina: una combinació de política fiscal i monetària expansiva, unida a una agressiva gestió del tipus de canvi. Als polítics que no la coneixen, els recomano que la busquin a qualsevol farmàcia. És a dir, en el primer manual d’economia que trobin, encara que tingui més de cinquanta anys.

Gonzalo Bernardos és vicerector d’economia de la UB
Article publicat al diari ARA.

2 pensaments sobre “La penicil·lina que servirà per sortir de la crisi – Gonzalo Bernardos

  1. Retroenllaç: Seguim amb les retallades o comencem a aplicar polítiques per a sortir de la crisi? | el suro d'en miquel

  2. Un altre keynesià convençut. Si Keynes encara visqués no sé si recomanaria això o faria un diagnòstic molt diferent que el portaria a receptes ben diferents…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s