M’ajudes a identificar els punts clau per construir una societat sostenible i més justa?

La societat actual és, de ben segur, la més i millor formada de la història. És la que gaudeix de millor salut, de més seguretat i de més justícia.
Però encara queden molts problemes per resoldre, molt camp per córrer: estem destruint el nostre planeta, hi ha milions de persones que moren de gana cada any, la riquesa està en mans d’uns pocs que miren només per els seus interessos, cada dia hi ha més gent a l’atur i sense esperança de trobar feina, …
La crisi que estem patint, provocada per els mercats i l’especulació financera, està posant en perill l’estat del benestar. Quan temps més podrem gaudir d’educació i sanitat universal i gratuïta? Que potser tindrem pensions els que ens jubilem d’aquí a 20 o 30 anys?
Si mirem endavant, les coses no pinten massa bé. El pick Oil, aquest atur que cada dia sembla més un problema sistèmic del món desenvolupat, l’escalfament global, l’aprimament de les classes mitjanes, els nostres polítics lligats de mans i peus degut als mercats…

Tot plegat, una colla de problemes molt difícils de resoldre per separat.

Internet i les xarxes socials ens estan ajudant a lluitar plegats contra algunes d’aquestes injustícies. La primavera àrab al nord d’Àfrica, el 15M o l’Occupy americà són moviments amb milers de persones que lluiten per un món millor.

Per a què aquests moviments quallin i tinguin èxit, cal definir com volem que sigui la societat on viuran els nostres fills. Cal treure del model actual aquelles coses que no funcionen i substituir-les per d’altres que aportin solucions. Les solucions a problemes sistèmics cal que siguin sistèmiques: cal canviar el funcionament del sistema per a solucionar el problema.

Des del meu punt de vista, hi ha tres coses que cal canviar per acostar-nos més a aquest món que voldríem poder deixar als nostres fills.
M’agradaria molt que em donessis el teu punt de vista sobre aquests punts, que n’aportessis d’altres i que entre tots identifiquéssim aquelles coses per les que cal que tots lluitem de valent.

Els punts que he identificat fins ara:

1. Independència real dels mitjans de comunicació.
2. Regulació del món financer.
3. Reforma fiscal.

1. Independència real dels mitjans de comunicació.

En una democràcia, el control dels mitjans de comunicació és bàsic per a guanyar eleccions. És bàsic per a crear corrents d’opinió en un sentit o un altre. Serveix per a intoxicar a la població o a gran part de la mateixa en un sentit o en un altre.

El moviment Occupy americà ho va deixar ben clar: som el 99%, però l’1% restant, controla els mitjans. En alguns casos ho fa directament, i en d’altres a través de la contractació o no d’espais publicitaris.

Per aconseguir una democràcia real i plena, cal que cada ciutadà estigui informat de la manera més objectiva possible. Cal evitar per tant que uns pocs grups empresarials controlin la majoria dels mitjans de comunicació d’una societat, cal evitar que en dirigeixin el pensament.

No tindrem una democràcia real fins que ningú no tingui el poder de controlar els mitjans.

2. Regulació del món financer i dels bancs.

La situació actual i els fets ocorreguts en els últims anys han fet palès els efectes de la desregulació dels mercats de capital produïda en els últims 30 anys.
El neoliberalisme que en Ronald Reagan i la Margaret Thatcher van començar a aplicar els anys 80 ha creat la que probablement sigui la crisi financera més gran de la història.
Per evitar que això torni a passar, cal una regulació absolutament estricta i molt restrictiva dels operadors financers i dels bancs. Una regulació que faci impossible la repetició de les bombolles especulatives que ens han portat a la crisi actual.
Cal impedir que els especuladors s’enriqueixin apostant contra el deute d’un país, o especulant amb el preu dels aliments o de les matèries primeres.
Els bancs i els operadors financers han d’estar al servei de la societat.
Cal aconseguir que el principal objectiu del banc central europeu (que no és més que el banc públic europeu) sigui la viabilitat a llarg termini de l’estat del benestar.

3. Reforma fiscal.

La societat del segle XXI s’enfronta a dos problemes aparentment irreconciliables: l’atur i la conservació del planeta.
Per aconseguir la plena ocupació a la societat actual, (si encara és possible) cal una societat consumint desenfrenadament tot allò que som capaços de produir.
De l’altre costat, per a salvar el món, ens cal deixar de consumir. Cal disminuir significativament la producció de bens de consum. Cal decréixer. Mantenir el consum i la producció actual no és sostenible.
Però si deixem de consumir i de créixer, hi haurà molta més gent que no tindrà feina i que per tant, quedarà marginada de la societat.

La innovació, el progrés, la millora constant dels processos de producció, ens porta a que cada dia som capaços de produïr més amb menys treballadors.
Primer vam fer eines que aconseguien fer més productiu cada home. Potser la més revolucionària de totes va ser l’arada.
Més endavant, vam connectar aquestes eines a altres fonts d’energia no humanes: el bou, el vent, els rius, la màquina de vapor…
L’electricitat ens va permetre portar l’energia a tot arreu, i l’electrònica i la informàtica estan aconseguint que les màquines substitueixin a treballadors cada cop més especialitzats.
Els primers robots, van substituir els operaris a les tasques feixugues i repetitives. Actualment, cada cop més empreses estan substituint telefonistes per ordinadors. General Motors espera poder vendre un cotxe que condueixi ell sol en deu anys, i això deixarà sense feina a tots els camioners i taxistes del món. IBM està treballant en sistemes experts que permetran l’automatització de totes les tasques administratives a les empreses.

L’estat del benestar actual és car. Per què tots podem seguir-ne gaudint cal recaptar una quantitat important de diners. Cal pagar escoles, hospitals, pensions, atur, …
Avui, aquests diners surten principalment de les butxaques dels treballadors, de fet els mileuristes són els que paguen un % més elevat del seu sou en impostos: IRPF, cotitzacions socials, IVA. (veure anàlisi)
Quan augmenta l’atur, per tant, disminueixen de manera molt important els ingressos i augmenten les despeses: ens cal pagar més prestacions d’atur i l’estat ingressa menys impostos.

El nostre sistema fiscal, a més, beneficia a les empreses que tenen menys treballadors. És a dir, si comparem dues empreses que facturen el mateix i tenen el mateix marge de benefici, l’empresari amb més treballadors pagarà molts més impostos que aquell que ha aconseguit prescindir-ne. Per tant, el nostre sistema fiscal, convida a l’empresari a contractar el mínim de treballadors indispensables. De fet, les activitats molt intensives en ma d’obra són les primeres que han marxat d’Europa cap a països sense xarxa de protecció social. (enllaç a un exemple)

Amb el sistema fiscal actual, quan una empresa substitueix 100 persones d’atenció telefònica per un ordinador, per un costat, obliga a l’estat a pagar atur a aquests treballadors. Els ex-treballadors, deixaran de pagar impostos i l’empresa passarà a aportar molts menys diners per l’estat del benestar.

Un altre característica dels impostos que paguem, és que no depenen només de quants diners guanyes, sinó de com els guanyes. És a dir, si guanyes 1000€ al mes treballant de sol a sol pagaràs molts més impostos que si guanyes els mateixos diners jugant a la borsa, o especulant contra el deute, o amb un pis que tinguis llogat. Els impostos sobre el treball són molt més grans que els impostos sobre el capital.(veure anàlisi)
De fet, els rics gairebé no paguen impostos. (No em refereixo als treballadors amb sous alts, si no als rics de debò) Podeu consultar els següents articles al respecte:
Els rics no paguen impostos – Joan Majó
L’Europa dels mercats? – Joan Majó
Warren E. Buffett pide más impuestos para los ricos.
Mecanismos que usan los ricos para no pagar impuestos.

Per últim, una altre deficiència del nostre sistema és que, actualment, una empresa que contamina molt paga els mateixos impostos que una empresa que ha fet inversions per a fabricar el mateix contaminant menys. De fet, el que contamina no està obligat a contrarestar l’impacte d’aquesta contaminació. És a dir, quan una empresa fa servir un envàs desmesurat per el seu producte, després no n’ha de pagar el cost del reciclatge.

Tots aquests punts aparentment contradictoris, tenen una solució prou senzilla: cal modificar radicalment la política fiscal. Cal que l’estat del benestar el pagui el Capital, el que consumeix recursos finits i el que contamini.

És a dir:
1. Cal eliminar tots els impostos al treball.
2. Cal augmentar els impostos al Capital en la mateixa proporció.
3. Cal posar o apujar significativament els impostos a les matèries primeres finites i contaminants i a l’energia no renovable.
4. I aquests canvis fer-los mantenint la pressió fiscal.

Aquests canvis provocarien el següent:
El cost d’un treballador es reduiria a gairebé la meitat (sense tocar un sol euro del sou dels treballadors). Per tant, per els empresaris seria molt més barat contractar. Les feines intensives en mà d’obra tornarien a ser rendibles.
El preu de l’energia augmentaria molt, per tant, tots aquells processos de producció intensius en energia augmentaren molt el seu cost i per tant, els productes resultants d’aquests processos augmentarien molt de preu i serien menys competitius.
Aquest canvi, provocaria que tornés a sortir més a compte arreglar el cotxe que comprar-ne un de nou. O portar a arreglar la tele o el microones abans de llançar-los i canviar-los per un de nou.
Provocaria que miréssim de comprar productes bons i ben fets per què duressin molt. Els productes locals, serien proporcionalment més barats que els vinguts de fora ja que el cost del transport seria significatiu.
Les finestres de les cases tornarien a tenir marcs de fusta, ja que cal molta menys energia per a fer un marc de fusta que un d’alumini o de PVC (tot i que el marc de fusta requereix més ma d’obra)
Tornaríem a tenir pa acabat de fer, que seria més barat que el pa congelat, precuit i tornat a congelar, i finalment cuit al forn de sota casa que mengem ara.
El menjar congelat, de fet, deixaria de ser competitiu -ja que cal molta energia per a conservar la cadena de fred- i tornaríem a construir cases que no necessitessin aire condicionat per mantenir-se fresques a l’estiu.

Les lleis del mercat són infal·libles per aconseguir aquest tipus de canvis molt depressa.

D’aquesta manera aconseguiríem:
1. Que l’estat del benestar no depengués del número de persones amb feina.
2. Que el 100% del cost del treballador a l’empresa anés a la butxaca del treballador i que per tant, una empresa amb més talladors no pagués més impostos. Els productes intensius en mà d’obra serien més barats que ara. Hi hauria per tant més feina per a tothom.
3. Els productes i serveis basats en grans consums d’energia i matèries primeres passarien a ser molt cars i per tant es consumirien molt menys.

I el que és més important: NO caldria augmentar el consum de recursos finits per al manteniment de l’ocupació.

En resum:
1. Independència real dels mitjans de comunicació.
2. Regulació del món financer.
3. Reforma fiscal.

M’ajudes a millorar la proposta?

Miquel

Un pensament sobre “M’ajudes a identificar els punts clau per construir una societat sostenible i més justa?

  1. Està molt ben escrit. Et felicito, s’enten molt be el que penses i hi ha bona documentació complementària per al lector menys al corrent.
    Sobre la reforma fiscal, vaig publicar un article en el 2009 que en bona part reforça o matisa el que tu dius.
    La sortida al problema de l’atur la veig més per l’establiment de la Renda Bàsica de Ciutadania, que entre altres tindria aquests avantatges:
    Un. Tothom entendria que s’ha de canviar tot el sistema fiscal per fer-lo compatible amb la RBC
    Dos. Molts ciutadans es veurien en cor d’emprendre una activitat laboral com autònom o com a soci d’una cooperativa de treball associat.
    Tres. S’acabaria de veritat amb la vergonya de la pobresa en les societats opulentes.
    Miquel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s