Que passarà el dia en què les màquines facin tota la feina?

Des de petit que em faig aquesta pregunta. Què passarà quan les màquines facin quasi tota la feina? De què viurem? Qui podrà comprar el què fabriquin les màquines?

Encara calen persones per fer la majoria de feines, però:

– Google vol posar en marxa un servei de taxi amb cotxes sense conductor a Las Vegas en breu.
– IBM ha construït un ordenador capaç de guanyar el concurs de preguntes i respostes més famós dels estats units.
– Cada vegada hi ha més robots que s’encarreguen de fer tasques d’atenció telefònica. (I n’hi ha que ho fan bé!!!)
– A casa tinc una màquina fantàstica que em va costar 45€ i que li poso farina, aigua, sal i llevat i em fa un pa més bo i més barat que el del forn de sota de casa.

Hi tornarà a haver feina per tots?

Per què la societat actual funcioni, cal que la majoria de la gent tingui feina, i que aquesta feina els hi proporcioni suficients diners per a poder consumir i pagar impostos.
Si les persones deixen de consumir, les empreses deixen de vendre i comencen a acomiadar treballadors que no els fan falta. Aquests treballadors deixen de tenir diners per a consumir i ja no paguen els mateixos impostos i per tant els governs tenen problemes per a pagar els sous dels funcionaris i comencen les retallades de serveis que porten més persones a l’atur. Com que s’han quedat sense feina, els aturats no poden pagar les hipoteques i els bancs comencen a tenir problemes per a tornar els crèdits que han contret amb altres bancs estrangers i…

En els últims 150 anys, la tecnologia i la revolució industrial han permès un augment sense precedents de la quantitat de bens de consum produïts per cada hora treballada. Al principi, això va permetre a la societat accedir a bens de primera necessitat, després, que gairebé cada família tingués un cotxe, i així fins avui, en què tenim les cases plenes de coses que fa anys que no fem servir i els armaris amb més roba de la que ens podem posar.

Aquesta mateixa revolució ha fet augmentar el consum d’energia i de matèries primeres a uns nivells insostenibles. Estan destruint el planeta i l’estan destruint molt de pressa.

D’altra banda, hi ha una part de la societat que està arribant al seu màxim de consum: m’explico, ja no tenen temps de consumir més, o bé, s’han adonat finalment que el consum no proporciona la felicitat o bé han decidir disminuir el consum per a ajudar a la sostenibilitat del planeta. Per tant, tenim persones que no consumeixen per responsabilitat i d’altres que no ho fan perquè no poden.

En resum:

Cada cop cal menys treballadors per a fer la mateixa feina.  =>  Per què hi hagi feina per a tothom cal que augmenti el consum  => aquest augment del consum està destruint el planeta => Si el consum no augmenta,  hi ha persones que es queden sense feina. => Si hi ha menys treballadors, disminueix el consum i la recaptació d’impostos => Comencen les retallades que ens porten a seguir disminuint el consum => arribem a la fi de l’estat del benestar.

Un pensament sobre “Que passarà el dia en què les màquines facin tota la feina?

  1. Retroenllaç: Que passarà el dia en què les màquines facin tota la feina? i 2 | el suro d'en miquel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s