Jo Robot de Isaac Asimov cada cop més a prop

– Quan falta per a què estem envoltats de màquines més intel·ligents que nosaltres?

Dos exemples que indiquen que la ciència ficció feta realitat es més a prop del què ens pensem:

Un ordinador anomenat Watson i dissenyat per IBM ha guanyat el concurs Jeopardy! als dos participants que millor ho havien fet fins llavors. Això vol dir que a la IBM han estat capaços de construir un ordinador capaç d’entendre preguntes formulades de viva veu, cercar les respostes en una immensa base de dades i donar una resposta. I tot això més ràpid i millor que els millors dos participants en la història del concurs. Ho podeu veure en aquest video:

Google ha fet un cotxe que condueix sol. No es distreu, no contesta les trucades del telèfon mòbil, no s’adorm, respecte els límits de velocitat i pot portar els nens a l’escola ell sol… ( i anar-los a buscar també!!!!)

Presentació llibre – PARAULES AL VOLTANT DEL MON – albert bargués

Aquest dijous l’Albert Bargués, un dels millors navegants d’aquest país presenta el seu llibre PARAULES AL VOLTANT DEL MON.

Dijous dia 17 de febrer a les 19h a l’Auditori de la Pedrera (Passeig de Gràcia 92).

Aforament limitat, confirma l’assistència donant les teves dades (nom i DNI) a esdeveniments@vela.cat

Gent normal i problemes reals – Carles Capdevila

Reprodueixo aquí aquest article de Carles Capdevila, director del diari ARA
link a l’article original

Miquel

Gent normal i problemes reals

Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre’ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l’han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d’amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré cara.