La Felicitat – Flavia Company

Si estàs deprimit, estàs vivint en el passat. Si estàs ansiós, estàs vivint en el futur. Si estàs en pau, estàs vivint en el present”, va dir el savi xinès Laozi més de cinc-cents anys aC. Demòcrit sostenia que la felicitat només era possible gràcies a l’absència de por. No és difícil combinar aquests dos pensaments i adonar-nos que, moltes vegades, davant la felicitat, es fa servir el passat per pensar “Tampoc aquest cop sortirà bé” o el futur per dir-nos a nosaltres mateixos “Un dia o altre això que m’ofereix la vida ho perdré”. Ens agafem al que coneixem o anticipem el que vindrà: no deixem que el present es faci present. Volem repetir o volem endevinar. Empaitem la permanència com si es tractés d’un espai de seguretat. I com sabem prou bé, allò que no canvia mai és el que ha entrat en el lloc del qual no és possible tornar, la mort.
Vivim amb angoixa la sensació que la felicitat se’ns escapa de les mans, sense acceptar que just el fet que se’ns escapi de les mans és part del que ens vol fer comprendre que l’única manera de sentir la felicitat és deixar-la anar a cada instant. Agrair-la sense posseir-la. Com va escriure H.D. Thoreau: “La felicitat és com una papallona, com més l’encalces, més t’eludirà. Però si poses atenció a altres coses, vindrà i se’t col·locarà suaument a l’espatlla”.
Només pot ser feliç qui és lliure per acceptar el que li és atorgat sense posar-ho en dubte, com no es posa en dubte l’aigua, el sol, la tempesta, el paisatge. La felicitat és un regal desitjable que passa per nosaltres i va cap als altres, imprescindible. Que ningú no aturi aquesta energia, que ningú no vulgui atresorar-la per a ell sol ni per sempre. De ben segur que és per
això, per aquesta obligació que tenim de no trencar la cadena, que I. Kant va dir: “La felicitat, més que no pas un desig, una alegria o una elecció, és un deure.

Enllaç al bloc de na Flavia Company http://fcompany.blogspot.com.es/

Aquest article ha estat publicat al diari Ara (http://www.ara.cat)

En Xavitus el millor Tió del món

xavier_tiotio-de-nadalAquest any ja no hi és. Però en Xavier, en Xavitus, el meu pare, es va inventar el millor Tió del món.

Us en faré 5 cèntims.

Per preparar el millor Tió del món, cal una família o grup d’amics que no hagin perdut la il·lusió dels nens.

També necessitarem un tronc, pals per picar, recordar una bona colla de cançons i regals, regals per tothom, petits i grans.

Per aconseguir el millor Tió del món, ens caldrà també un voluntari que farà de Tió -l’avi o l’àvia acostumen a ser uns bons candidats-, i per últim una taula baixa i una manta gran.

El procés és el següent:

El voluntari que fa de Tió seu a un costat de la taula baixa, amb els regals situats al seu costat de manera que hi pugui accedir sense moure’s. Llavors taparem la taula, les cames del tió i els regals amb la manta. És muntarà tot plegat de manera que els nens no puguin passar a la part del darrera del Tió i veure tot el muntatge. A sobre de la taula baixa i a sobre de la manta hi posarem el nostre Tió (tronc) que haurà estat ben alimentat els dies anteriors per a què tingui el ventre ben ple de regals.

Un cop tot muntat, el funcionament és el següent:

Els nens (d’edat o d’esperit) canten cançons i piquen el Tió. Un cop picat i cantat, s’ajupen a mirar a sota de la taula per comprovar si el Tió ha cagat quelcom. La clau ve ara: el Tió aprofita quan tothom està distret obrint un regal per a posar el següent en posició, i es repeteix la història fins que el Tió ha buidat la panxa.

I així és com funciona el millor Tió del món.

Que vagi de gust!!!

Miquel

Sant Jordi. Dissabte amb sol i bon temps!!!

Grafic-Eduard-Forroll_1564053784_28603914_1500x1089

Fa tres dies han tancat les últimes botigues de discs a Barcelona.

Potser encara falten 10 o 20 anys, potser 40, però de ben segur que el llibre en paper seguirà les passes del disc de vinil i el CD.

És molt trist que no ho veiem, que cap dels responsables del món editorial ho reconegui.

Heu mirat al metro? Quants llegeixen llibres en paper? O Quants ho fan al telèfon o a la tauleta?

Els números canten per si sols, baixades constants de la facturació any rere any, una nova generació, encara jove, que no reconeix l’olor del llibre però que estima el tacte suau de la tauleta o del telèfon mòbil. Una generació que no té espai a la bossa per un llibre en paper, ja hi porta un carregador i una bateria de recanvi… Tampoc té espai a casa per guardar uns artefactes d’un sol us que ja ni les biblioteques volen. (Heu provat de fer una donació de llibres a la biblioteca del barri?)

Un món on la feina de recomanació no la fa el llibreter, sinó el amics desconeguts de facebook, whatsapp o twitter, o els algoritmes d’Amazon o Google.

Un món on no cal agenollar-se davant d’un editor i signar, potser, un contracte on l’autor només s’emportarà el 10% del preu del llibre.

Un món on el llibre que vols el tens en segons i per una fracció del preu del llibre de paper.

Un món on no cal descatalogar llibres.

Un món on les últimes novetats són accessibles des de qualsevol punt del planeta al mateix temps.

Un món on puc portar sempre a sobre molts més llibres dels que seré capaç de llegir en tres vides.

Aquest, o un de semblant, és el món que ve.

I el llibre en paper seguirà el mateix camí del CD.

Potser encara falten 10, 20 o 40 anys.

Mentrestant gaudim de la meravellosa festa de Sant Jordi.

Si en vols saber més:

http://www.actualidadeditorial.com/desdramatizando-el-ebook/

http://www.lecturalab.org/story/_6136

I si vols llibres:

Captura de 2016-04-23 10-21-18

 

Carta oberta als diputats de Junts pel Si

Benvolgut/Benvolguda …,

De ben segur que estàs vivint aquests moments encara més intensament que tots els milers de persones que us vam votar.

Des de la teva posició al parlament de Catalunya estàs contribuint a decidir el futur del procés d’Independència de Catalunya.

Després de tres mesos de feina i negociacions, no s’ha aconseguit nomenar president. Estem en un atzucac.

Al meu entendre, ara només tenim davant dues possibilitats: que es convoquin unes noves eleccions o bé que s’aconsegueixi nomenar un President o Presidenta.

En aquest punt, voldria fer vàries reflexions que potser per tu no són noves però que penso que son importants.

Primer. Penso que el Sr. Artur Mas és un actiu molt important per el procés d’independència de Catalunya, i que el seu lideratge l’hauria de facilitar.
Segon. Tot i el primer punt, el Sr. Artur Mas no disposa de suport suficient per esdevenir president.
Tercer. Per tant, només hi ha dues possibilitats: unes noves eleccions o un nou candidat a la presidència.

A partir d’aquí voldria assenyalar el següent:

Quart. En el cas d’unes noves eleccions, el Sr. Mas tampoc aconseguiria prou suports per esdevenir president: Esquerra ha obtingut més vots en les dues últimes eleccions, i ara en Mas ha perdut la clau que li va permetre esdevenir presidenciable a les eleccions del 27S.
Cinquè. Com podrem tornar a demanar el vot per una formació (JuntsPelSi) després d’un fracàs com aquest? Hem de donar una segona oportunitat a un equip de persones que ens havien de portar fins a la independència en 18 mesos i que en tres mesos no han ni aconseguit formar govern?

És per tot això, i perquè tots i totes estem treballant per aconseguir una República Catalana, que posem aquest objectiu per sobre dels noms i de les persones i aconseguim formar govern abans d’aquest proper dilluns.
No podem permetre que la Independència se’ns escoli entre els dits com l’aigua de la pluja.

molt agraït per la teva atenció

Miquel Delclòs i Saló

Els reis de la CUP s’han emportat en Mas.

http://www.elpunt.cat

És un fet, la CUP ha dit que no a en Mas, i en Mas no serà President. De fet, no serà President ni ara ni després d’unes noves eleccions.
– Perquè?
Doncs perquè si hi ha eleccions, no hi haurà una repetició de Junts Pel Si, i si hi fos, no seria amb en Mas de presidenciable.
– Perquè?
Doncs perquè Esquerra està convençuda de que si van separats trauran millors resultats que Convergència (com van fer a les europees i han tornat a fer el 20-D) i per tant només anirien junts si ells poguessin posar el seu cap de llista com a candidat, que no és en Mas.

Per tant, l’Artur Mas no renovarà la presidència.

Un cop assumit aquest fet, té sentit anar a unes eleccions? Jo penso que no, que no en té cap.

Un nou procés electoral ens tornaria a portar a la pantalla del junts o separats, de lluita caïnita per les cadires i les llistes.Tornaríem a gaudir del conegut espectacle on els nostres representants es barallen pensant més en el seu melic i en la seva cadira que pas en els interessos d’un País que vol decidir el seu propi futur.

Només podria tenir sentit anar a unes eleccions si fóssim capaços de bastir alguna mena de projecte nou, molt engrescador, i que posés indubtablement el País per davant de les persones. Aquest projecte, de fet, ja el tenim, és el full de ruta que va dissenyar Junts Pel Si i que ens ha de portar en 18 mesos a un referèndum d’aprovació de la Constitució de la República Catalana

Ara doncs, toca triar un candidat de consens, que no pot ser en Mas i tirar endavant aquest projecte. Per què ara podem i ara és possible. Però potser demà, després d’unes eleccions el somni sens escola entre els dits com l’aigua de la pluja.

LA CIUTAT LLUNYANA. Màrius Torres

lleida-pg-gravat-parcerisa-1839-imatge-c2a9-arxiu-jp-web1

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: – la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.